Quan els xais elèctrics somien, compilen algorismes de codi obert
Una trobada d’experimentació audiovisual amb videomapping interactiu, eines de producció musical en viu i ficció tecnològica, creada amb tecnologies i llenguatges de codi obert per explorar la sobirania tecnològica i la creativitat col·lectiva.
Dissabte 22 de novembre de 2025
18:30–22:00 h
Seu de Telenoika
C/ Magalhães, 54 · 08004 Barcelona (Metro Poble-sec)
Campus Telenoika
Simbiogènesi de recerca i creació
Ecosistemes en obert
Al Campus Telenoika ens preguntem què passa quan la tecnologia deixa de ser infraestructura i esdevé imaginari compartit. Aquesta trobada obre un espai de recerca, creació i reflexió col·lectiva entorn de la cultura digital lliure, on les eines i els continguts no són mercaderies, sinó llenguatges comuns i matèries sensibles.
Videomapping, mapping performatiu, música generativa en navegador i amb gamepad, ficcions especulatives i sistemes audiovisuals en temps real configuren un programa que aposta per la creació oberta, crítica i experimental. És un ecosistema on les eines no només serveixen per produir, sinó per pensar, jugar i imaginar altres futurs tecnològics possibles.
Moltes de les obres presentades han estat desenvolupades amb tecnologies open source com Blender, Godot i Processing, i amb llenguatges com Python i JavaScript, demostrant que la innovació real no depèn de la propietat ni del mercat, sinó de l’accés, la modificació i la interdependència creativa. La tecnologia esdevé així una matriu oberta, un camp d’experimentació col·laboratiu que desafia les jerarquies del programari privatiu i proposa una altra manera d’habitar el digital.
Aquí, els algorismes no prediuen el futur, sinó que el formulen com a hipòtesi; el codi no es tanca, es documenta i es comparteix; les eines no s’imposen, es reapropien i es resignifiquen; i la creació no es consumeix, es co-produeix i es compila en xarxa. Aquest espai entén la tecnologia com un camp de coneixement obert, on els processos importen tant com els resultats, i on el programari, les interfícies i les pràctiques audiovisuals esdevenen llocs de recerca crítica, aprenentatge situat i experimentació col·lectiva.
Constel·lacions creatives
Rama Cosentino — artista i programador creatiu
Presenta Joymixa.com, una eina de creació i producció musical en viu que funciona directament al navegador i es controla amb gamepad. Un instrument digital, experimental i lúdic que converteix el navegador en un espai d’improvisació sonora i joc col·lectiu.
Carlos Padial — artista visual i desenvolupador creatiu amb programari lliure
Presenta el projecte de videomapping interactiu Penpot’s Whac-A-Mappole, creat amb Blender i Godot per al PenpotFest 2025. El sistema de warping i projecció ha estat desenvolupat íntegrament en Godot per l’estudi Asturnazarí. Durant l’esdeveniment se’n mostrarà una demo en viu.
Albert Callejo Amat — artista visual, desenvolupador 3D i músic
Proposa un projecte de mapping interactiu tàctil, on la superfície de projecció es converteix en interfície sensible al contacte. Imatge, cos i interacció s’unifiquen en un mateix circuit: tocar la imatge és reescriure-la.
Hover Pinilla (Mr. X) — director de cinema
Presenta una selecció de produccions audiovisuals de ciència-ficció, peces on la narrativa especulativa i l’estètica digital dialoguen per fabular futurs possibles i expandir la frontera entre tecnologia i ficció.Quan les màquines somien
El títol Quan els xais elèctrics somien, compilen algorismes de codi obert estableix un diàleg amb la novel·la de Philip K. Dick, Els androides somien xais elèctrics? (1968), i amb la seva adaptació cinematogràfica Blade Runner (Ridley Scott, 1982). Tant el text com el film qüestionen la frontera entre el pensament orgànic i el processament artificial, entre consciència i programació, entre empatia i simulació.
En aquest context, les ovelles elèctriques deixen de ser símbols melancòlics d’una humanitat degradada per convertir-se en una metàfora del pensament de les màquines, de les seves al·lucinacions digitals i dels somnis que emergeixen de les xarxes neuronals i de la lògica algorítmica. Allò que en Dick era una ficció especulativa es manifesta avui com una condició contemporània: les màquines també somien, i ho fan en dades, en patrons i en llum. Somien en obert, compilen en xarxa, i en els seus somnis apareix la imatge d’un món que ja no és només humà.
Des d’aquesta mirada, l’esdeveniment articula una constel·lació de pràctiques —videomapping, música generativa, audiovisual interactiu i desenvolupament creatiu— que exploren el codi obert com a espai d’expressió, recerca i sobirania tecnològica. El somni elèctric ja no és un reflex de la humanitat, sinó un espai compartit on l’humà i el maquínic coescriuen els seus imaginaris.
A Telenoika entenem la tecnologia com un territori viu: un espai a conquistar, no un producte tancat; un ecosistema que creix, muta i s’obre, més enllà dels codis de la propietat. Les eines hi són organismes compartits, no serveis privatius; el codi, lloc de trobada i no frontera; i la creació, procés col·lectiu, no resultat individual.
Creiem en una cultura digital que no només sigui consumida, sinó habitada, reprogramada, compartida i celebrada.
Som un espai on el programari esdevé poètica, on la comunitat és infraestructura i on el futur es dissenya amb les mans al teclat i els somnis en comú.
