Petit homenatge a Edward Lorenz
S'ha mort el pare de la teoria del caos
Edward Lorenz sostenia que l'aleteig d'una papallona podia desencadenar huracans a un altre punt del planeta.
Edward Lorenz,
el científic que va explicar perquè és tan difícil de fer pronòstics
meteorològics, s'ha mort als 90 anys, segons que ha informat l'Institut
Tecnològic de Massachussets (MIT).
Per explicar l'anomenada 'teoria del caos', que va desenvolupar a
principis dels seixanta, Lorenz posava un exemple que ha passat a la
posteritat: l'aleteig constant d'una papallona pot desencadenar un
huracà a l'altra punta de món. Segons ell, el moviment de l'insecte en
un sistema tan dinàmic com l'atmosfera podia tenir conseqüències
enormes i insospitades.
+INFO :: http://es.wikipedia.org/wiki/Edward_Lorenz
S'ha mort el pare de la teoria del caos
Edward Lorenz sostenia que l'aleteig d'una papallona podia desencadenar huracans a un altre punt del planeta.
Edward Lorenz,
el científic que va explicar perquè és tan difícil de fer pronòstics
meteorològics, s'ha mort als 90 anys, segons que ha informat l'Institut
Tecnològic de Massachussets (MIT).
Per explicar l'anomenada 'teoria del caos', que va desenvolupar a
principis dels seixanta, Lorenz posava un exemple que ha passat a la
posteritat: l'aleteig constant d'una papallona pot desencadenar un
huracà a l'altra punta de món. Segons ell, el moviment de l'insecte en
un sistema tan dinàmic com l'atmosfera podia tenir conseqüències
enormes i insospitades.
+INFO :: http://es.wikipedia.org/wiki/Edward_Lorenz
Aquestes conclusions van obrir un nou camp d'estudi a diferents
disciplines científiques i van establir que, en meteorologia, és
impossible fer una previsió precisa més enllà de dues o tres setmanes.
Lorenz, doncs, va demostrar que certs sistemes són de predicció
limitada i va donar peu, segons el professor de ciències atmosfèriques
del MIT, Kerry Emanuel, 'a una tercera revolució científica del segle
XX'.
Nascut el 1917, Lorenz es va llicenciar en Matemàtiques a la
Universitat de Harvard i el 1943 es va graduar com a meteoròleg al MIT,
on hi va ser professor entre 1948 i 1955, i on va fer recerca fins que
es va retirar, als anys vuitanta. Va rebre nombroses distincions, com
el Premi Crafoord, de l'Acadèmia Reial de Ciències de Suècia, o el Premi Kioto per a ciències planetàries i de la Terra.
