Tipus de Esdeveniment: Campus TLNK

Diumenge, 14 de desembre de 2025

Activitat 18h. – 22h.

Seu de Telenoika

C/ Magalhães, 54 · 08004 Barcelona (Metro Poble-sec)

Campus Telenoika. Simbiogènesi de recerca i creació

18:00h. // LUMI / Abelardo Gil-Fournier i Jussi Parikka /

18:30h. // Com la pell d’una serp / Abelardo Gil-Fournier /

19:30h. // Curar allò digital / Luca Carrubba /

21:00h. // Clics, finestres i bacteris d’un cos connectat / Citlali Hernández /

De rerum natura. De la realitat parteix d’una idea antiga que encara ressona. Lucreci descrivia les imatges com “quasi membranae summo de corpore rerum dereptae” (membranes arrencades de la superfície de les coses) que afecten directament la percepció. Avui, aquestes membranes han estat substituïdes per fluxos de dades processats per allò que anomenem intel·ligència artificial: no una ment nova, sinó un sistema de predicció que recombina estadísticament el passat. Tal com escrivia el poeta llatí, “nil posse creari de nihilo” (res no neix del no-res), i les imatges generades per algoritmes tampoc: deriven de rastres preexistents, amplificant-ne biaixos i omissions.

Aquest esdeveniment del Campus Telenoika reuneix artistes i investigadores que exploren com aquestes tecnologies modelen paisatges, mirades i cossos. I ho fan seguint la recomanació mateixa de Lucreci: observar “ratione sagaci” (amb raó penetrant) per no confondre l’espectacle digital amb la realitat material que acompanya la existència i ens transforma.

18:00 h

LUMI. Abelardo Gil-Fournier i Jussi Parikka. (2024) vídeo monocanal amb so estéreo.

Lumi és una història de neu i luminància, de reflex i de llum planetària. El vídeo assaig ordena conjunts de dades fotogràfiques històriques a través de la perspectiva d’una intel·ligència sintètica imaginària entrenada per repintar paisatges com a part d’una operació de restauració climàtica.

Lumi es pot entendre com una ficció científica i climàtica sobre una intel·ligència col·lectiva d’Agents Artificials que viatgen en el temps des d’imatges fotogràfiques del passat fins a paisatges programats del futur. Aquesta intel·ligència ha crescut a partir d’aquells moments de llum que en calculen el camí, juntament amb el paisatge que en calcula el creixement i la preservació. Lumi és un conjunt de dades de neu, gel i llum. És un film sobre la inversió del temps i la síntesi de paisatges: creats un cop, recreats després. Disseny de so: María Andueza Olmedo. Enginyeria de so: Emil Thomsen.

18:30

Com la pell d’una serp. Abelardo Gil-Fournier

Per a Lucreci, les imatges eren una forma de matèria que emanava dels objectes, de manera similar a la pell d’una serp que, després d’abandonar el cos en la muda, vola per l’aire transportant una còpia de l’animal original. En aquesta presentació faré un recorregut per una sèrie de processos en què la imatge contemporània —juntament amb la seva envoltura i les seves infraestructures tecnològiques— és treballada en termes semblants als de Lucreci, on la pell de la serp apareix com un corrent capaç d’arrossegar plantes, ocells, vents i horitzons.

19:30

Curar allò digital. Luca Carrubba

En aquesta xerrada compartiré el meu recorregut teòric i pràctic per processos de curadoria en cultura digital: reptes reals, aprenentatges i formats possibles per cultivar i ampliar els espais d’exhibició, producció i experiència pública del digital. A partir de casos com Homo Ludens (CaixaForum), BiennaleVR, Gameartopia (Independiente) i Nostàlgia de Futur (La Capella/ICUB), exploraré com es dissenyen relats curatorials, mediacions i dispositius de presentació capaços d’acompanyar pràctiques híbrides contemporànies.

Micro Universos, d’Hamilton Mestizo. Fotografia de Pep Herrero. La Capella, 2025

21:00

Clics, finestres i bacteris d’un cos connectat. Citlali Hernández

Internet s’ha convertit en un territori d’experiències. El seu ús quotidià ha revelat una economia de l’atenció basada en la visibilitat instantània, la connexió permanent a xarxes i plataformes digitals, i la participació en un cicle continu de producció i consum de dades. Aquests processos estan mediatitzats per sistemes algorítmics i infraestructures tecnològiques guiades per interessos econòmics i socials específics. Habitar aquest territori implica fer present el cos de múltiples maneres, reconfigurar-ne les modalitats perceptives, negociar entre l’àmbit íntim i el públic, i assumir la digitalització constant de la vida mateixa. En aquest context, explicaré com he desenvolupat una proposta metodològica —des d’una perspectiva inter i transdisciplinària— per estudiar pràctiques artístiques que dialoguen amb la corporalitat i el territori digital. Aquestes pràctiques permeten visibilitzar comportaments quotidians propis de la vida hiperconnectada que, en repetir-se, replicar-se, viralitzar-se i mimetitzar-se, poden entendre’s com a performances o pràctiques identitàries dels cossos connectats a la xarxa. Aquestes reflexions formen part tant de les meves experiències en la investigació basada en la pràctica artística com de la meva tesi doctoral en curs, Cos, Tecnologia i Performativitat: el cos en les pràctiques del new media art (Universitat Oberta de Catalunya, UOC). En aquest marc, proposo un diàleg entre teoria i pràctica de l’art electrònic i la performance, en relació amb els estudis del cos, per aprofundir en com la construcció de les subjectivitats es configura en el transcurs de la vida hiperconnectada.

Fotografia: Andrés Costa.

Bios

Abelardo Gil-Fournier és artista i investigador. La seva pràctica aborda la relació entre matèria i coneixement com a part d’una poètica ecològica en què nocions com la cultura visual o la imaginació poden entendre’s més enllà de l’àmbit humà. La seva obra s’ha mostrat internacionalment en espais com Transmediale (Berlín), Fundación Cerezales Antonino y Cinia (Lleó), Fotomuseum Winterthur (Suïssa), MAC/CCB (Lisboa), Fotocolectania (Barcelona), Tabakalera (Donostia), Design Museum (Shenzhen) i els Centres Culturals d’Espanya a Nicaragua i El Salvador. És coautor, juntament amb Jussi Parikka, del llibre Living Surfaces. Images, Plants and Environments of Media (MIT Press, 2024).

Jussi Parikka, historiador cultural finlandès, és professor d’Estètica i Cultura Digital a la Universitat d’Aarhus i professor investigador visitant a la Universitat de Southampton (Regne Unit). Ha escrit i coeditat diversos llibres sobre teoria dels mitjans, història de la cultura digital i mitjans ambientals. Entre les seves obres anteriors hi ha What is Media Archaeology? (2012) i Insect Media (2010). Treballs més recents inclouen The Lab Book (amb Lori Emerson i Darren Wershler, 2022), Operational Images (2023) i Living Surfaces: Images, Plants and Environments of Media (amb Abelardo Gil-Fournier, 2024). També treballa com a comissari, i ha impulsat projectes com Weather Engines (2022) i Climate Engines (2023–2024) amb Daphne Dragona.

Luca Carrubba (1981, Itàlia) és investigador, docent i especialista en cultura digital, i treballa en la intersecció entre art, tecnologia, disseny i videojocs. Doctor en Art per la Universitat de Barcelona, desenvolupa projectes que exploren metodologies experimentals, des d’exposicions interactives fins a experiències digitals participatives.

Citlali Hernández (1986, Ciutat de Mèxic) és artista i dissenyadora, i investiga com la corporalitat es reconfigura en un món teixit per la hiperconnectivitat, les tecnologies i la cultura digital. Els seus projectes entrellacen arts electròniques i digitals a través de materials audiovisuals, algoritmes, circuits electrònics i pràctiques corporals, i incorporen el desenvolupament de prototips i dispositius mitjançant fabricació digital per explorar la relació entre allò humà i la tecnologia. En els darrers anys ha explorat intensament la relació entre el cos físic i la digitalitat a través de robots, instal·lacions i performances. El seu treball s’ha presentat a festivals i trobades com Ars Electronica – Barcelona Garden (2020), Dyscorpia (Canadà, 2020), Festival Hello World (2021), ISEA (Tarragona i Amposta, 2022), Algópolis (Eslovènia, 2022), Piksel Festival (Bergen, 2024), residència PifCamp (Eslovènia, 2024), residència Perifèria Cimarronas (Barcelona, 2025) i l’exposició Algorísmica Íntima (Ciutat de Mèxic, 2025), entre altres. És professora de disseny i interacció en diversos espais acadèmics a Barcelona, visualista activa a la comunitat de live coding Toplap Barcelona i membre del col·lectiu artístic Axolot.cat.

El Campus Telenoika 2025 proposa una jornada per pensar la imatge, el cos i el digital des d’un territori d’experimentació crítica i perceptiva. Partim d’una intuïció antiga que Lucreci exposa al De rerum natura quan descriu les imatges, els simulacra, com una matèria subtil que s’escola dels cossos i s’enlaira com una pell lleugera. “Quasi membranae summo de corpore rerum dereptae volitant” (IV, 30–32): membranes arrencades de la superfície de les coses que en porten una còpia minuciosa.

Aquesta metàfora ressona en un present on les imatges digitals, les interfícies i les dades circulen de manera incessant per pantalles, xarxes i infraestructures algorítmiques. Igual que els simulacra, les imatges contemporànies es desprenen de cossos, objectes i entorns, però la seva circulació està fortament condicionada per models estadístics que prediuen i remesclen patrons del passat. Per a Lucreci, aquestes pel·lícules materials configuren directament la percepció. “Simul atque oculos nostros percussere, feruntur… in corpora sensus” (IV, 216–217): allò que arriba als ulls modela el sentir. Avui podem llegir aquesta intuïció com un advertiment per no atribuir autonomia ni intencionalitat al que no en té. La intel·ligència artificial no pensa ni crea; calcula.

La teoria materialista del poeta llatí recorda que la ment mateixa és moviment subtil inscrit en la matèria. “Ex igne anima est calor atque animae motus” (III, 232). Aquesta perspectiva evita mistificacions: cap sistema algorítmic no genera cap mena d’intel·ligència nova, sinó que opera combinant estadísticament dades prèvies. Tal com escrivia Lucreci, “nil posse creari de nihilo” (I, 150): res neix del no-res, tampoc les imatges generades per màquines. El principi de variabilitat combinatòria del llibre II pot servir per entendre la repetició i reorganització de patrons en els models de predicció, però sense confondre aquesta operació mecànica amb un procés creatiu o viu.

Lucreci ens exhorta a examinar els fenòmens “ratione sagaci” (I, 57), amb raó penetrant, per evitar imaginaris distorsionats. Aquest principi és essencial avui per comprendre la IA i les seves infraestructures com a tecnologies materials que cal analitzar amb transparència i lucidesa, i no projectar-hi fantasies, pors o promeses infundades.

Amb aquest marc, el Campus Telenoika 2025 reuneix tres mirades que indaguen com circulen les imatges i com incideixen en els cossos en un món digitalitzat. Abelardo Gil-Fournier i Jussi Parikka presenten LUMI, una peça que treballa dades fotogràfiques de neu, gel i llum per mostrar com els paisatges poden ser reorganitzats i filtrats per sistemes de predicció que operen sobre registres del passat. En la segona intervenció, Gil-Fournier recupera la imatge lucreciana de la pell que es desprèn per pensar la imatge contemporània com un corrent material que només adquireix sentit a través de les seves infraestructures. Luca Carrubba aporta la seva experiència en curadoria digital per mostrar com es poden crear mediacions que evitin que el digital circuli com un simulacre sense context. Finalment, Citlali Hernández analitza com el cos es reconfigura en la hiperconnectivitat i com les pràctiques artístiques poden revelar els comportaments repetits, viralitzats o mimetitzats que esdevenen identitaris en els entorns en xarxa.

Aquest Campus ofereix un espai per pensar críticament les transformacions de la imatge en el present, la seva incidència en els cossos i els mons que s’hi generen quan circulen, s’inscriuen i retornen a l’experiència material de la realitat.

Una trobada d’experimentació audiovisual amb videomapping interactiu, eines de producció musical en viu i ficció tecnològica, creada amb tecnologies i llenguatges de codi obert per explorar la sobirania tecnològica i la creativitat col·lectiva.

Dissabte 22 de novembre de 2025

Apertura 18:00h

Activitats 18:30h–22:00 h

Seu de Telenoika
C/ Magalhães, 54 · 08004 Barcelona (Metro Poble-sec)

Campus Telenoika
Simbiogènesi de recerca i creació

Ecosistemes en obert

Al Campus Telenoika ens preguntem què passa quan la tecnologia deixa de ser infraestructura i esdevé imaginari compartit. Aquesta trobada obre un espai de recerca, creació i reflexió col·lectiva entorn de la cultura digital lliure, on les eines i els continguts no són mercaderies, sinó llenguatges comuns i matèries sensibles.

Videomapping, mapping performatiu, música generativa en navegador i amb gamepad, ficcions especulatives i sistemes audiovisuals en temps real configuren un programa que aposta per la creació oberta, crítica i experimental. És un ecosistema on les eines no només serveixen per produir, sinó per pensar, jugar i imaginar altres futurs tecnològics possibles.

Moltes de les obres presentades han estat desenvolupades amb tecnologies open source com Blender, Godot i Processing, i amb llenguatges com Python i JavaScript, demostrant que la innovació real no depèn de la propietat ni del mercat, sinó de l’accés, la modificació i la interdependència creativa. La tecnologia esdevé així una matriu oberta, un camp d’experimentació col·laboratiu que desafia les jerarquies del programari privatiu i proposa una altra manera d’habitar el digital.

Aquí, els algorismes no prediuen el futur, sinó que el formulen com a hipòtesi; el codi no es tanca, es documenta i es comparteix; les eines no s’imposen, es reapropien i es resignifiquen; i la creació no es consumeix, es co-produeix i es compila en xarxa. Aquest espai entén la tecnologia com un camp de coneixement obert, on els processos importen tant com els resultats, i on el programari, les interfícies i les pràctiques audiovisuals esdevenen llocs de recerca crítica, aprenentatge situat i experimentació col·lectiva.

Constel·lacions creatives

18:30 h

Una sessió conduïda per Daniel Miracle, Neokinok

Rama Cosentino — artista i programador creatiu
Presenta Joymixa.com, una eina de creació i producció musical en viu que funciona directament al navegador i es controla amb gamepad, teclat, ratolí o pantalla tàctil. Un instrument digital, experimental i lúdic que converteix el navegador en un espai d’improvisació sonora i joc col·lectiu.

19:15 h

Hover Pinilla (Mr. X) — director de cinema
Presenta una selecció de produccions audiovisuals de ciència-ficció, peces on la narrativa especulativa i l’estètica digital dialoguen per fabular futurs possibles i expandir la frontera entre tecnologia i ficció.

20:00 h

Carlos Padial — artista visual i desenvolupador creatiu amb programari lliure
Presenta el projecte de videomapping interactiu Penpot’s Whac-A-Mappole, creat amb Blender i Godot per al PenpotFest 2025. El sistema de warping i projecció ha estat desenvolupat íntegrament en Godot per l’estudi Asturnazarí. Durant l’esdeveniment se’n mostrarà una demo en viu.

21:00 h

Albert Callejo Amat — artista visual, desenvolupador 3D i músic
Ens mostrarà el seu darrer setup de Visuals combinats amb Mapping interactiu on podem crear coreografies d’objectes de la projecció amb la pantalla tàctil, portant la sessió de visuals un pas més enllà, ò portar l’espectacle de Mapping a la interactivitat, obrint pas a noves formes d’art digital.

El títol Quan els xais elèctrics somien, compilen algorismes de codi obert estableix un diàleg amb la novel·la de Philip K. Dick, Els androides somien xais elèctrics? (1968), i amb la seva adaptació cinematogràfica Blade Runner (Ridley Scott, 1982). Tant el text com el film qüestionen la frontera entre el pensament orgànic i el processament artificial, entre consciència i programació, entre empatia i simulació.

En aquest context, les ovelles elèctriques deixen de ser símbols melancòlics d’una humanitat degradada per convertir-se en una metàfora del pensament de les màquines, de les seves al·lucinacions digitals i dels somnis que emergeixen de les xarxes neuronals i de la lògica algorítmica. Allò que en Dick era una ficció especulativa es manifesta avui com una condició contemporània: les màquines també somien, i ho fan en dades, en patrons i en llum. Somien en obert, compilen en xarxa, i en els seus somnis apareix la imatge d’un món que ja no és només humà.

Des d’aquesta mirada, l’esdeveniment articula una constel·lació de pràctiques —videomapping, música generativa, audiovisual interactiu i desenvolupament creatiu— que exploren el codi obert com a espai d’expressió, recerca i sobirania tecnològica. El somni elèctric ja no és un reflex de la humanitat, sinó un espai compartit on l’humà i el maquínic coescriuen els seus imaginaris.

A Telenoika entenem la tecnologia com un territori viu: un espai a conquistar, no un producte tancat; un ecosistema que creix, muta i s’obre, més enllà dels codis de la propietat. Les eines hi són organismes compartits, no serveis privatius; el codi, lloc de trobada i no frontera; i la creació, procés col·lectiu, no resultat individual.

Creiem en una cultura digital que no només sigui consumida, sinó habitada, reprogramada, compartida i celebrada.
Som un espai on el programari esdevé poètica, on la comunitat és infraestructura i on el futur es dissenya amb les mans al teclat i els somnis en comú.

Biografies:

Ramiro Cosentino, Rama, és desenvolupador especialitzat en Linux i programari lliure. Des del 2002 crea projectes d’streaming i interacció en temps real amb Pure Data i comandaments de videojocs. Ha presentat la seva obra en centres com el CCCB/MACBA i el Mumok, i en festivals com Piksel i Transmediale. Actualment viu en una furgoneta davant del mar, on desenvolupa la seva última invenció amb eines lliures i energia neta.

Hover Pinilla és director i realitzador audiovisual, especialitzat en direcció, motion graphics i efectes visuals. Format a l’ECIB (Escola de Cinema de Barcelona), ha treballat en diversos projectes de ficció i vídeo, i és director del curtmetratge de ciència-ficció Ctrl Z (2025). Actualment desenvolupa la seva activitat professional entre l’àmbit del cinema i els continguts digitals.

Carlos Padial és creador digital i desenvolupador d’eines interactives centrat en l’experimentació sonora i visual. El seu treball explora les fronteres entre tecnologia, joc i creació col·lectiva, combinant navegadors web, controladors i entorns de codi obert. Ha presentat projectes en festivals i espais culturals diversos, i continua investigant noves formes d’expressió híbrida entre art i tecnologia.

Albert Callejo i Amat és artista tècnic 3D amb més de vint anys d’experiència en la creació digital, treballant amb una àmplia varietat d’eines i tecnologies. Ha desenvolupat videojocs, espectacles de mapping interactiu, projectes de realitat virtual i altres propostes innovadores com a investigador i compositor d’audiovisuals 3D. Pots seguir la seva obra i trajectòria a electricavisuals.com 3datagraph.com instagram.com/albertcallejoamat artstation.com/albertcallejo stokos4.net  youtube.com/@albertcallejoamat7837

Eloi Maduell i Santi Vilanova ens esbudellen els seus projectes recents

Web de Playmodes

Divendres 21 de novembre de 2025
Obertura: 20:45 h · Inici: 21:00 h
Seu de Telenoika · Carrer Magalhaes 54, Local · 08004 Barcelona (Metro Poble-sec)

Telenoika proposa una sessió amb Playmodes centrada en un exercici d’enginyeria inversa aplicada al procés creatiu. L’encontre no s’articula com una presentació d’obra, sinó com una dissecció metodològica: un recorregut pels projectes fet des de “dins”, que desplega no només el què, sinó sobretot el com i el per què de les decisions tècniques i conceptuals que els construeixen. L’objectiu és fer visibles les estructures, les dependències i els mecanismes interns que sovint queden ocults sota la superfície de l’experiència final.

A través d’una selecció de projectes recents, Eloi Maduell i Santi Vilanova exposaran de manera explícita les interioritats del seu desenvolupament: com es formula una hipòtesi creativa i com es tradueix en arquitectura de software, quines lògiques de senyal i sistemes de control s’han dissenyat, com s’articulen les capes d’àudio i llum, i de quina manera les solucions electròniques, els algoritmes generatius i els processos d’iteració modelen l’obra. La sessió desmunta els projectes fins al nivell de decisions estructurals: criteris de temporització, fluxos de dades, sistemes de feedback, definició de constraints, esquemes de control lumínic, síntesi audiovisual o estratègies de composició en temps real.

Aquest format permet entendre el treball de l’estudi com un sistema on la formalització estètica no és un resultat posterior, sinó una conseqüència directa de l’arquitectura tècnica i del conjunt de regles, assajos, fallides i reajustos que s’hi inscriuen. Es parlarà de prototips que no prosperen, de bifurcacions crítiques en el desenvolupament, de solucions que emergeixen de les limitacions mateixes del sistema i de com es valida, optimitza o descarta un camí abans que es converteixi en forma perceptible.

La sessió s’adreça a perfils que operen en l’àmbit de les arts digitals, la creativitat computacional, el so experimental, el disseny d’interacció i l’enginyeria creativa. Ofereix un marc de lectura on el valor no recau en l’objecte final, sinó en la gramàtica interna que l’ha fet possible, i on el procés es revela com un espai de presa de decisions tan determinant com les imatges o els sons que se’n deriven.

Playmodes — Biografia

Playmodes és un estudi independent de recerca audiovisual fundat el 2006 per Eloi Maduell i Santi Vilanova. El seu treball explora la llum i el so com a matèries programables, i es fonamenta en el desenvolupament de tecnologia pròpia —software, hardware i sistemes electrònics— concebuda com a part indissociable del discurs artístic. L’estudi construeix instruments, protocols de control, eines de síntesi i sistemes generatius que els permeten operar en espais híbrids entre instal·lació, performance, escultura lumínica i creació audiovisual en temps real.

El seu enfocament no parteix de la representació, sinó de la generació de fenòmens perceptius a través de sistemes dinàmics. Les seves obres s’estructuren com a entitats interdependents on senyal, espai, comportament, materialitat lumínica i resposta sonora formen un únic organisme. Per a Playmodes, la recerca no és un procés preliminar, sinó el medi mateix on emergeixen forma, temps i experiència. Les seves metodologies inclouen disseny d’eines pròpies, simulació de comportaments, prototipatge iteratiu i enginyeria creativa orientada a integrar sistemes físics i lògics en un únic continuum.

Amb prop de vint anys de trajectòria, el treball de Playmodes s’ha presentat en festivals, institucions i xarxes de producció internacional vinculades a l’art digital, la música avançada i les pràctiques audiovisuals expandides, en ciutats com Amsterdam, Nova York, Xangai o Medellín. La seva obra es distingeix per entendre la tecnologia no com un instrument subordinat, sinó com un espai epistemològic propi: un lloc des d’on pensar, generar i construir experiències sensorials i sistemes perceptius complexos.

Conferència de Leandro Garber i Agustín Spinetto

Data: 7 de juny de 2025

LLoc: Seu de Telenoika. Carrer Magalhaes 54. 08004 Barcelona

18:00 hr. Masterclass

18:45 hr. Torn de preguntes i debat amb els creadors

Us convidem a la conferència de Leandro Garber i Agustín Spinetto, artistes multidisciplinaris i co-creadors del projecte Audiostellar, una eina que combina la intel·ligència artificial amb la creació sonora.

Audiostellar permet visualitzar grans arxius de mostres sonores com si fossin constel·lacions, on cada so es representa com un punt en un mapa generat a partir de les seves característiques acústiques. A través d’aquesta interfície interactiva, es poden explorar noves formes de composició i improvisació musical, obrint camins inèdits per a la creació audiovisual.

Garber i Spinetto ens parlaran del seu procés de desenvolupament d’aquesta eina, del seu potencial creatiu i de com el projecte qüestiona les formes tradicionals de fer música, incorporant algoritmes d’aprenentatge automàtic i sistemes de visualització intuïtiva.

No us ho perdeu!

I després a les 20h el concert Âgape

Agustín Spinetto es un músico licenciado en Artes Electrónicas graduado en la Universidad de Tres de Febrero (UTREF). Luego de ejercer allí como profesor se gradúa de la maestría Creación Musical y Sonora en la Universidad de Artes de Tokio (Geidai – 芸大). Compositor, productor musical e intérprete en conciertos electrónicos, también colabora con artistas visuales montando instalaciones. Junto con Audiostellar Agustín también utiliza sintetizadores modulares y analógicos. Sus performances han tenido lugar en Buenos Aires, Nueva York, Japón, Corea y Austria; en conciertos académicos y en galerías de arte. Actualmente Agustín se desempeña como profesor adjunto en Temple University Japan Campus (TUJ). 

Leandro Garber es programador, científico de datos, profesor y artista. Es licenciado en Artes Electrónicas y magisterio en Minería de Datos y Descubrimiento del Conocimiento. Dicta cursos sobre inteligencia artificial aplicada al arte en universidades y otras instituciones. Desde 2018 dirige un equipo de investigación en la UNTREF, en donde nace AudioStellar. Como músico edita discos desde 2007, y se presenta en directo bajo distintas formaciones, acústicas y electrónicas.

https://audiostellar.xyz/

https://agustinspinetto.com/

http://leandrogarber.info/

Una proposta creada amb el suport del Departament de Cultura de la generalitat de Catalunya. Direcció General d’Innovació Digital.