|
En un context de crisis mediambiental i social global, on es posa de
manifest que els recursos naturals del planeta són limitats i que els
nivells dexplotació del territori (tan per finalitats urbanístiques,
dagricultura intensiva, pel turisme de masses…) són insostenibles,
reivindicar una producció alimentària i un ús del territori respectuós
amb el medi i les persones es converteix en una necessitat imperant.
Des del Fòrum Social Català volem exigir que els aliments, laigua, els
boscos, les llavors són un dret i no pas una mercaderia, que els
camperols han de poder treballar la terra, els pastors fer ús dels
camps, els pescadors accedir al mar i als rius, els consumidors poder
menjar aliments lliures de transgènics… i que, en definitiva, el
control dels recursos naturals ha de tornar a mans dels pobles i les
comunitats.
A casa nostra, la defensa del territori sha convertit en una lluita
qüotidiana. La planificació dinfraestructures faraòniques al servei
dels interessos privats i especuladors com la Molt Alta Tensió a
Girona, el Quart Cinturó al Vallès, el Túnel de Bracons a Vic/Olot, la
proliferació de centrals eòliques i nous transvasaments a les terres de
lEbre… ha fet sortir al carrer a milers de persones sota la demanda
unànime de prou agressions al territori. Com deien els companys i
companyes de la Plataforma en Defensa de lEbre: Lo riu és vida…
com també són vida els prats, els boscos i la fauna que els habita.
La desaparició creixent de la petita pagesia, que a Catalunya tan sols
suma un 1,2% de la població activa i la seva pèrdua de poder adquisitiu
(la renta agrària es situa avui en dia en un 65% de la renta general),
és una altra dada alarmant. Qui ens alimentarà el dia de demà? Podem
deixar la nostra alimentació en mans de les multinacionals de la
indústria agroalimentària? Aquí, com a molts daltres llocs del
planeta, el territori, lagricultura i lalimentació shan convertit en
un troç de mercaderia a mans del millor postor.
És per aquest motiu, que des del Fòrum Social Català, organitzacions de
solidaritat, ecologistes, de dones, sindicals, de consumidors i
consumidores, estudiants…, exigim una agricultura i un territori al
servei de les persones i respectuós amb el medi ambient i fem nostre el
lema de la Vía Campesina: El món no està en venta… ni aquí ni
enlloc.
*Publicat a La Directa, núm. 76. Forma part dun conjunt darticles sobres les temàtiques que tractarà el FSCat. |
