Telenoika a la Universidad Complutense de Madrid

Arxius, exposicions i recerca a partir de MediaLab Madrid (Conectoma, 2025)

La Universidad Complutense de Madrid (UCM) s’ha convertit en els darrers anys en un dels principals centres de referència per a la preservació i l’activació de pràctiques artístiques i tecnològiques sorgides de l’ecosistema de MediaLab Madrid entre 2002 i 2006. Aquest procés s’articula a través del projecte Conectoma: red de redes en el Archivo de MediaLab Madrid, una iniciativa impulsada per la UCM amb la col·laboració de la Universidad Politécnica de Madrid (UPM) i la Universitat de Salamanca, i finançada per la Fundación Española para la Ciencia y la Tecnología (FECYT). El projecte i la seva exposició es poden consultar a https://www.ucm.es/exposicionarchivomlm/proyecto-expositivo, on es presenta l’arxiu no com un dipòsit estàtic sinó com una infraestructura viva de coneixement.

Conectoma proposa entendre l’arxiu de MediaLab Madrid com una xarxa de relacions entre projectes, persones, tecnologies i contextos, una mena de cartografia cultural que es pot recórrer a través de la base de dades relacional dissenyada pel matemàtic i artista Santiago Ortiz. Aquesta visualització, que funciona alhora com a eina de recerca i com a dispositiu curatorial, permet descobrir com les pràctiques del MediaLab no existien de manera aïllada sinó com a parts d’un sistema complex d’intercanvis entre art, comunicació, ciència i societat. En aquest marc, l’arxiu de MediaLab Madrid, avui accessible a https://archivomedialabmadrid.org, ha passat a formar part del patrimoni tecnocultural de la UCM, que l’ha integrat en els seus programes de recerca, docència i exposició pública.

Entre els projectes documentats a l’arxiu destaca Neokinok.tv, el taller de televisió experimental dirigit per Daniel Miracle que es va desenvolupar entre el 10 i el 16 de setembre de 2003. La seva fitxa dins de l’arxiu pot consultar-se a https://archivomedialabmadrid.org/actividad/neokinok-tv/. Neokinok.tv proposava explorar “el món amplíssim de la comunicació” convidant artistes, col·lectius i públic general a imaginar i construir la seva pròpia televisió mitjançant tecnologies reutilitzades, formats oberts i processos col·laboratius. No es tractava només de produir continguts audiovisuals, sinó de posar en qüestió què podia ser una televisió fora dels circuits comercials i de les jerarquies tradicionals de producció i emissió.

Aquest caràcter experimental i participatiu fa que Neokinok.tv s’inscrigui en una genealogia de pràctiques de crítica mediàtica, reapropiació tecnològica i comunicació comunitària que avui podem llegir com a precedents de molts dels models de mitjans oberts, plataformes de streaming DIY i televisions expandides. La seva importància, tanmateix, no resideix només en els vídeos produïts, sinó en els processos, protocols, dispositius i relacions socials que va activar. Precisament per això, la seva incorporació a l’arxiu de la UCM permet preservar allò que habitualment es perd en l’art mediàtic: el coneixement pràctic i el context tecnosocial de la creació.

És en aquest punt on la relació amb Telenoika adquireix un significat particular. Tot i sorgir en contextos i moments diferents, Neokinok.tv i Telenoika comparteixen una mateixa manera d’entendre els mitjans audiovisuals com a eines d’experimentació col·lectiva, mediació crítica i reapropiació tecnològica. Telenoika, com a plataforma de televisió expandida i pràctiques audiovisuals independents, ha desenvolupat al llarg de dècades una continuïtat metodològica amb experiències com Neokinok.tv, treballant amb tecnologies obsoletes, transmissions no convencionals i comunitats de pràctica. Les seves activitats i projectes actuals es poden seguir a https://telenoika.net.

Aquesta continuïtat no és només conceptual sinó també institucional. L’any 2025, Telenoika participa activament en el procés de recerca i desenvolupament creatiu associat a Conectoma a través del Campus Telenoika 2025, un projecte subvencionat per la Direcció General d’Innovació i Cultura Digital del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. El Campus funciona com un espai de recerca-creació on es treballa amb arxius, tecnologies i pràctiques audiovisuals crítiques, establint un pont directe entre el llegat històric de MediaLab Madrid i les pràctiques contemporànies de televisió experimental.

La coordinació i comissariat de Conectoma estan a càrrec de Raquel Caerols Mateo, professora del Departament de Periodisme i Nous Mitjans de la Facultat de Ciències de la Informació de la UCM, una posició que simbolitza perfectament la naturalesa híbrida del projecte. Caerols ha treballat durant anys en la intersecció entre art, mitjans i recerca acadèmica, i la seva implicació garanteix que Conectoma no sigui només una exposició de Belles Arts, sinó també un dispositiu de pensament crític sobre comunicació, tecnologia i cultura digital. La seva doble adscripció entre Ciències de la Informació i l’àmbit de la pràctica artística crea una sinergia directa amb projectes com Neokinok.tv i Telenoika, que sempre han operat en aquesta zona de contacte entre mitjans, comunitat i experimentació.

L’exposició Conectoma es desplega a la Sala d’Exposicions de la Facultat de Belles Arts de la UCM, però el seu abast va molt més enllà d’un espai expositiu. A través de la visualització de l’arxiu, dels set grans nodes o hitos que estructuren el relat —com ara Banquete 03 – Metabolismo y Comunicación, dins del qual s’inscriu Neokinok.tv— i dels programes educatius associats, Conectoma converteix l’arxiu en una infraestructura compartida entre artistes, estudiants, investigadors i públic. En aquest ecosistema, Neokinok.tv no apareix com un objecte tancat del passat, sinó com una pràctica que pot ser reinterpretada, estudiada i reactivada en el present.

La dimensió més innovadora de Conectoma a la UCM no és només la seva qualitat expositiva, sinó el fet que l’arxiu s’ha convertit en un espai de treball docent i de producció de coneixement. Aquesta manera d’entendre l’arxiu com a infraestructura activa respon a la idea de l’Archivo Vivo Expandido, formulada per Karin Ohlenschläger, que va concebre el projecte com un procés anual de recerca col·lectiva entre professorat i estudiantat de la Facultat de Belles Arts. L’exposició no és, així, un punt de partida sinó la cristal·lització pública d’un llarg procés de lectura, documentació i reinterpretació dels fons del MediaLab Madrid.

En aquest marc, Neokinok.tv va ser escollit com un dels casos d’estudi principals per al treball de l’estudiantat del Màster en Conservació del Patrimoni Cultural de la UCM. El projecte reunia totes les característiques que fan especialment complexa la conservació de l’art mediàtic: dependència de tecnologies específiques, obsolescència de formats, existència de múltiples versions, i sobretot una dimensió social i performativa que no pot ser reduïda a un simple fitxer de vídeo. A partir del material conservat a l’Archivo de MediaLab Madrid —accessible a https://archivomedialabmadrid.org—, els estudiants van reconstruir no només què es va produir, sinó com es va produir Neokinok.tv, quins dispositius s’hi van utilitzar i quines dinàmiques col·lectives el van fer possible.

Aquest treball va combinar recerca documental amb memòria oral, entrevistes i anàlisi tècnica, i va culminar en l’elaboració d’un pla de conservació preventiva per a Neokinok.tv. La televisió experimental de 2003 es va convertir així en un objecte patrimonial tractat amb els mateixos criteris professionals que altres obres d’art mediàtic i variable. Aquesta operació té un valor doble: d’una banda, protegeix un projecte històric; de l’altra, forma els futurs conservadors i investigadores en les problemàtiques reals de la cultura digital.

Els resultats d’aquesta recerca es van presentar públicament el 30 d’abril de 2025 a la I Jornada de Documentación y Conservación de Arte Mediático y Variable, celebrada a l’espai La Trasera de la Facultat de Belles Arts de la UCM. El cartell oficial de la jornada incloïa explícitament “Neokinok.tv, de Daniel Miracle” com una de les sessions centrals del programa, situant el projecte dins del mateix marc que altres obres i autors clau de l’art tecnològic contemporani. Neokinok.tv deixava així de ser només un registre d’arxiu per esdevenir un cas d’estudi acadèmic sobre documentació, obsolescència i preservació de pràctiques mediàtiques.

Pocs dies després, el grup d’estudiants va presentar el “Proyecto Neokinok.tv” en una sessió oberta a la Facultat de Belles Arts, davant d’un públic ampli. La imatge de quatre estudiants assegudes darrere una taula, amb la pantalla projectant el títol del projecte, simbolitza amb claredat el que significa l’Archivo Vivo: Neokinok.tv ja no parla només a través de Daniel Miracle o de la seva documentació original, sinó a través de noves veus que l’analitzen, el contextualitzen i el fan circular en l’espai universitari contemporani.

Aquesta dimensió docent i pública de la recerca connecta directament amb la Facultat de Ciències de la Informació, on Raquel Caerols Mateo desenvolupa la seva activitat com a professora del Departament de Periodisme i Nous Mitjans. El fet que Conectoma estigui comissariat des d’aquest departament, però s’exposi a Belles Arts, crea una tensió productiva entre pràctica artística, teoria de la comunicació i recerca en cultura digital. Neokinok.tv, com a projecte de televisió experimental, ocupa precisament aquest espai híbrid entre mitjà de comunicació i pràctica artística, la qual cosa el converteix en un objecte ideal per ser treballat transversalment per ambdues facultats.

És també en aquest terreny de cruïlla on la presència de Telenoika resulta especialment significativa. Les pràctiques contemporànies de Telenoika, centrades en la televisió expandida, la transmissió col·laborativa i la reactivació d’arxius audiovisuals, dialoguen de manera natural amb el treball acadèmic desenvolupat a la UCM. A través del Campus Telenoika 2025, subvencionat per la Direcció General d’Innovació i Cultura Digital del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Telenoika aporta una capa de pràctica viva a aquest ecosistema universitari, connectant el treball d’arxiu i conservació amb experiències contemporànies de producció i mediació audiovisual.

Tot aquest procés de recerca, docència i col·laboració entre arxiu, estudiants i agents externs es fa visible a la Sala d’Exposicions de la Facultat de Belles Arts de la UCM, on s’ha presentat Conectoma: red de redes en el Archivo de MediaLab Madrid. L’exposició no funciona com una simple mostra documental, sinó com un dispositiu espacial i conceptual que permet al públic experimentar el MediaLab Madrid com una xarxa viva de pràctiques. En aquest espai, les visualitzacions de dades, els materials físics de l’arxiu —discs durs, CD, DVD, documents, fotografies— i els dispositius audiovisuals conviuen amb els resultats de la recerca universitària, creant una continuïtat entre passat i present.

La presència de Neokinok.tv dins de Conectoma no és, per tant, la d’una peça aïllada, sinó la d’un node dins del conectoma del MediaLab. El projecte apareix vinculat al node Banquete 03 – Metabolismo y Comunicación, on es poden traçar les seves connexions amb altres iniciatives que exploraven la comunicació com a procés físic, social i tecnològic. Aquesta contextualització permet entendre Neokinok.tv no només com una experiència de televisió experimental, sinó com una forma de pensament en xarxa, on la comunicació és una pràctica col·lectiva que metabolitza tecnologia, cossos i discursos.

La manera com l’arxiu es presenta a la sala respon també a una voluntat pedagògica clara. L’espectador no és convidat només a mirar, sinó a navegar, relacionar i interpretar. Aquesta mateixa lògica és la que ha estructurat el treball de l’estudiantat de màster sobre Neokinok.tv, convertint la recerca en un procés obert que culmina en una exposició pública. La UCM, a través de les seves dues facultats implicades —Belles Arts i Ciències de la Informació—, ha aconseguit així un espai de trobada on la conservació de l’art mediàtic, la teoria de la comunicació i la pràctica audiovisual experimental es retroalimenten.

En aquest context, la figura de Raquel Caerols Mateo resulta clau. Com a professora del Departament de Periodisme i Nous Mitjans de la Facultat de Ciències de la Informació i com a comissària de Conectoma, Caerols ha articulat un projecte que connecta arxiu, pràctica artística i recerca en cultura digital. La seva trajectòria en el camp de l’art, els mitjans i la mediació cultural ha permès que Conectoma funcioni com un veritable pont institucional entre la universitat i els ecosistemes independents de creació, com el que representa Telenoika.

La participació de Telenoika a través del Campus Telenoika 2025, amb el suport de la Direcció General d’Innovació i Cultura Digital del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, reforça aquesta dimensió de pont entre arxiu i pràctica viva. Mentre la UCM activa el passat de MediaLab Madrid a través de l’arxiu i la docència, Telenoika aporta un present en moviment, basat en l’experimentació audiovisual, la transmissió col·lectiva i la reactivació de tecnologies i formats. Aquesta aliança permet que Neokinok.tv sigui llegit no com una peça fossilitzada, sinó com una baula d’una cadena de pràctiques que continua produint sentit avui.

El recorregut de Neokinok.tv des del MediaLab Madrid de 2003 fins a la UCM de 2025 mostra amb claredat com una pràctica nascuda en un context de creació comunitària pot esdevenir objecte de conservació, de recerca i de formació universitària sense perdre la seva dimensió crítica i experimental. Alhora, la seva connexió amb Telenoika evidencia que l’arxiu no és el final de la història, sinó un punt d’arrencada per a noves formes de producció i mediació cultural.

A través de Conectoma, la UCM ha posat en marxa un model en què l’arxiu, l’aula i la sala d’exposicions formen un mateix ecosistema. En aquest ecosistema, projectes com Neokinok.tv i plataformes com Telenoika deixen de ser només referències històriques o actors externs per convertir-se en agents actius de producció de coneixement, capaços de connectar generacions, disciplines i tecnologies. Aquesta és, potser, la principal aportació de Conectoma: demostrar que el patrimoni tecnocultural no és una col·lecció d’objectes morts, sinó una xarxa de pràctiques vives que, quan s’activa des de la universitat, pot continuar transformant la manera com pensem, fem i compartim els mitjans.