Telenoika i la transformació de l’educació audiovisual a les VI Jornades ATIC 2025

Les VI Jornadas de Formación, Innovación y Empleo ATIC 2025 —celebrades els dies 13 i 14 de novembre a la Facultade de Comunicación del Campus CREA de la Universidade de Vigo (Pontevedra)— s’han consolidat com un dels esdeveniments acadèmics més influents en l’àmbit de la formació universitària en comunicació i audiovisual a l’Estat espanyol. Organitzades per ATIC, l’Asociación Española de Universidades con Titulaciones en Información y Comunicación, aquestes jornades tenen la vocació de ser un espai de debat, definició de prioritats estratègiques i alineament d’institucions sobre les transformacions que estan configurant l’educació audiovisual contemporània. (Titulaciones ATIC)

El lema d’aquesta edició —“La era digital-audiovisual. Formación universitaria para la creación de contenidos”— situava sobre la taula preguntes fonamentals: com ha de formar la universitat els i les futures creadors de continguts en un entorn globalitzat on la tecnologia redefineix els llenguatges, on la producció i circulació de continguts ja no es poden dissociar de processos tecnològics i on la veracitat i la qualitat de la informació es troben permanentment en qüestió.

Aquest esdeveniment no és una trobada acadèmica més. En el seu caràcter bianual, les jornades serveixen també com a marc per a la assemblea anual d’ATIC, on representants de diverses universitats es reuneixen per intercanviar diagnòstics, compartir experiències d’innovació docent i acordar línies de treball que després es traslladen als plans d’estudi, a la recerca i a les polítiques formatives dels centres. Per això, aquestes jornades tenen un impacte directe més enllà de Pontevedra: influeixen en la programació docent i en els criteris pedagògics de moltes facultats de comunicació.

Un context de canvi i reptes per a la universitat

La importància de les jornades s’entén millor quan es considera la profunda transformació que viu l’ecosistema audiovisual. La irrupció de tecnologia digital, la proliferació de plataformes i formats, i l’expansió de noves pràctiques de creació (del vídeo immersiu a la realitat estesa, de la interactivitat a la narració híbrida) exigeixen un replantejament dels perfils professionals que la universitat ha de formar. Les jornades reivindiquen que l’educació no pot quedar-se enrere d’aquests processos, sinó que ha de liderar, anticipar i integrar la innovació en els currículums.

L’aportació de Telenoika: innovació, recerca i sobirania tecnològica

En aquest escenari, la presència de Telenoika s’ha revelat especialment significativa. El col·lectiu internacional d’art i tecnologia va intervenir en la Mesa Temática 2: “Innovación tecnológica en la producción audiovisual y nuevos formatos”, un dels espais de debat central de les jornades on es van reunir expertes i expertes amb projecció en l’àmbit professional i acadèmic.

La contribució de Telenoika va destacar per situar la tecnologia no només com una eina, sinó com un element conceptual que redibuixa la creació i l’ensenyament audiovisual. Més enllà de l’ús instrumental de software o dispositius, la proposta de Telenoika posa l’accent en que els i les estudiants desenvolupin una comprensió crítica i activa de les infraestructures tecnològiques, potenciïn la seva capacitat d’experimentació i adoptin enfocaments transdisciplinaris. Aquesta visió reflecteix un corrent emergent en l’educació superior que articula innovació, recerca i sobirania tecnològica com a pilars indispensables per formar professionals capaços de navegar i transformar el sector.

Les aportacions de Telenoika han subratllat que les universitats han d’obrir espais per a laboratoris, projectes col·laboratius, residències tecnològiques i metodologies que posin en relació teoria, pràctica i experimentació. Aquest enfocament —en què la creació audiovisual es converteix també en una pràctica de recerca— aporta criteris per evolucionar metodologies docents tradicionals i generar perfils professionals que no només siguin competents tècnicament, sinó també crítics, innovadors i estrategs en l’ecosistema digital actual.

Cap a una universitat de nova generació

La influència de les jornades, i de la presència de Telenoika en particular, es tradueix en impulsar un discurs compartit sobre què ha de ser l’educació audiovisual universitària en els pròxims anys. No es tracta només de reflexionar sobre eines o formats, sinó de repensar els valors i les competències que la universitat promou: resiliència tecnològica, alfabetització crítica de les infraestructures digitals, capacitat d’adaptació a contextos canviants i compromís amb la veritat i la qualitat dels continguts. Aquesta influència es projecta ja en comunitats acadèmiques que exigeixen una transformació curricular centrada en l’experimentació, la recerca i la intersecció entre tecnologia i creativitat. (Titulaciones ATIC)

En conjunt, l’aportació de Telenoika a aquestes jornades representa no només una contribució puntual, sinó la incorporació d’un marc de pensament i pràctica que tindrà repercussions en la formació de les noves generacions de creadors audiovisuals. Aquells estudiants que avui experimenten amb eines i metodologies inspirades en aquest enfocament són els qui, demà, lideraran processos d’innovació i producció en un sector que exigeix constantment noves formes de pensar i fer contingut.

Universitats i institucions participants a les VI Jornades ATIC i la seva rellevància per a l’educació audiovisual

Les VI Jornadas de Formación, Innovación y Empleo ATIC 2025 no són un esdeveniment aïllat, sinó la culminació del treball col·lectiu d’una xarxa àmplia d’universitats que impulsen la reflexió acadèmica sobre la formació en comunicació i audiovisual. Aquestes jornades es desenvolupen en el marc de ATIC, l’Asociación Española de Universidades con Titulaciones en Información y Comunicación, una associació que agrupa decanats, professors i professionals de facultats de comunicació de tot l’Estat i que té com a objectiu promoure i enfortir els estudis universitaris en aquests àmbits.

Qui són els membres d’ATIC?

ATIC reuneix una gran diversitat de facultats i titulacions universitàries d’informació, comunicació audiovisual i camps afins, afectant directament la formació de milers d’estudiants i centenars de docents. La seva estructura com a associació permet que les jornades funcionin com un espai de relació sistemàtica entre institucions acadèmiques, on es comparteixen experiències, s’analitzen tendències i es proposen reformes educatives conjuntes.

Segons el llistat oficial de membres d’ATIC, entre les universitats que formen part de la xarxa es troben:

• Universidad de Alicante

• Universidad de Cádiz

• Universidad de Castilla-La Mancha

• Universidad Complutense de Madrid

• Universidad de Extremadura

• Universidad de Granada

• Universidad de Murcia

• Universidad Rey Juan Carlos

• Universidad de Salamanca

• Universidad de Sevilla

• Universidad de Zaragoza

• Universitat Autònoma de Barcelona

• Universitat de Barcelona (incloent diverses facultats de comunicació)

• Universitat de Girona

• Universitat de Lleida

• Universitat Oberta de Catalunya (UOC)

• Universitat Pompeu Fabra

• Universitat de València

• Universitat Ramon Llull

• Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya

• Universidade de Santiago de Compostela

• Universidade de Vigo

A més, també formen part institucions amb presència en la docència i recerca de comunicació com Universitat Internacional de Catalunya, ESIC University, Universidad de Navarra, Universitat Jaume I, Universitat Rovira i Virgili, entre moltes altres que integren la xarxa ATIC.

(Nota: aquesta llista és extrapolada de la relació de membres d’ATIC; no existeix un llistat públic de “assistents” per jornades, però la presència d’una universitat en l’associació implica habitualment la participació activa dels seus equips docents en aquesta trobada anual.)

Importància de la participació institucional de les universitats

La participació de tantes universitats i facultats vinculades a titulacions de comunicació converteix aquestes jornades en un fòrum de gran impacte perquè:

• Permet debatre i alinear criteris sobre què han de dominar els futurs professionals de la comunicació, des de competències tècniques fins a capacitats analítiques i estratègiques en entorns digitals.

• Facilita l’intercanvi d’experiències i bones pràctiques docents entre facultats, cosa que ajuda a definir noves metodologies que després s’implementen en assignatures, projectes i pràctiques.

• Posa les institucions en contacte directe amb agents externs (empreses, estudis, col·lectius creatius), enriquint així la visió de què és rellevant per als estudiants i el món professional.

Això vol dir que, quan una universitat com la Universitat de Barcelona o la Universidad Complutense de Madrid participa activament en una taula temàtica o en l’assemblea de l’associació, els seus aportaments —sobre currículums, competències digitals, innovació metodològica o vinculació amb la indústria— poden tenir repercussions en canvis efectius en els plans d’estudi i en les pràctiques educatives dels centres.

Unes jornades clau per a la recerca i la qualitat docent

A més de la presència universitària, les jornades compten amb la contribució de grups d’innovació docent, equips de recerca i col·lectius creatius, els quals aporten punts de vista especialitzats i innovadors sobre reptes com la intel·ligència artificial en el periodisme, la producció audiovisual avançada o les narratives emergents. Aquestes contribucions alimenten el debat entre representants acadèmics i aporten dades, casos i propostes que es tradueixen en documents, publicacions i propostes de política educativa compartides per la xarxa.

Com la influència institucional impacta l’educació universitària

El fet que aquestes jornades reuneixin degans, directors de titulació, investigadors i professors significa que no són només conferències, sinó un espai de governança col·legiada de l’educació superior en comunicació. Les conclusions i línies estratègiques que s’hi discuteixen sovint:

• incideixen en l’actualització de plans curriculars;

• inspiran noves assignatures i itineraris formatius (especialment en tecnologia i innovació);

• posen les bases per a projectes interuniversitaris i publicacions sectorials;

• i reforcen la xarxa de cooperació entre campus i equips docent/investigadors.

Quan institucions acadèmiques de referència coincideixen en un debat tan central com aquest —sobre l’impacte del digital i l’audiovisual en l’educació— es produeix un efecte multiplicador: les decisions adoptades i les idees compartides a les jornades tendeixen a influir en com s’imparteixen assignatures, com es desenvolupen projectes d’innovació educativa i com s’articula la relació de les universitats amb l’entorn professional i social.