Ir al contenido principal

Autor: neokinok

Vídeo «De Rerum Natura. De La Realitat»

Escrito por neokinok en . Publicado en Sin categoría, TLNK-CAMPUS.

Diumenge, 14 de desembre de 2025

Activitat 18h. – 22h.

Seu de Telenoika

C/ Magalhães, 54 · 08004 Barcelona (Metro Poble-sec)

Campus Telenoika. Simbiogènesi de recerca i creació

 

18:00h. // LUMI / Abelardo Gil-Fournier i Jussi Parikka /

18:30h. // Com la pell d’una serp / Abelardo Gil-Fournier /

19:30h. // Curar allò digital / Luca Carrubba /

21:00h. // Clics, finestres i bacteris d’un cos connectat / Citlali Hernández /

De rerum natura. De la realitat parteix d’una idea antiga que encara ressona. Lucreci descrivia les imatges com “quasi membranae summo de corpore rerum dereptae” (membranes arrencades de la superfície de les coses) que afecten directament la percepció. Avui, aquestes membranes han estat substituïdes per fluxos de dades processats per allò que anomenem intel·ligència artificial: no una ment nova, sinó un sistema de predicció que recombina estadísticament el passat. Tal com escrivia el poeta llatí, “nil posse creari de nihilo” (res no neix del no-res), i les imatges generades per algoritmes tampoc: deriven de rastres preexistents, amplificant-ne biaixos i omissions.

Aquest esdeveniment del Campus Telenoika reuneix artistes i investigadores que exploren com aquestes tecnologies modelen paisatges, mirades i cossos. I ho fan seguint la recomanació mateixa de Lucreci: observar “ratione sagaci” (amb raó penetrant) per no confondre l’espectacle digital amb la realitat material que acompanya la existència i ens transforma.

18:00 h

LUMI. Abelardo Gil-Fournier i Jussi Parikka. (2024) vídeo monocanal amb so estéreo.

Lumi és una història de neu i luminància, de reflex i de llum planetària. El vídeo assaig ordena conjunts de dades fotogràfiques històriques a través de la perspectiva d’una intel·ligència sintètica imaginària entrenada per repintar paisatges com a part d’una operació de restauració climàtica.

Lumi es pot entendre com una ficció científica i climàtica sobre una intel·ligència col·lectiva d’Agents Artificials que viatgen en el temps des d’imatges fotogràfiques del passat fins a paisatges programats del futur. Aquesta intel·ligència ha crescut a partir d’aquells moments de llum que en calculen el camí, juntament amb el paisatge que en calcula el creixement i la preservació. Lumi és un conjunt de dades de neu, gel i llum. És un film sobre la inversió del temps i la síntesi de paisatges: creats un cop, recreats després. Disseny de so: María Andueza Olmedo. Enginyeria de so: Emil Thomsen.

 

 

18:30

Com la pell d’una serp. Abelardo Gil-Fournier

Per a Lucreci, les imatges eren una forma de matèria que emanava dels objectes, de manera similar a la pell d’una serp que, després d’abandonar el cos en la muda, vola per l’aire transportant una còpia de l’animal original. En aquesta presentació faré un recorregut per una sèrie de processos en què la imatge contemporània —juntament amb la seva envoltura i les seves infraestructures tecnològiques— és treballada en termes semblants als de Lucreci, on la pell de la serp apareix com un corrent capaç d’arrossegar plantes, ocells, vents i horitzons.

19:30

Curar allò digital. Luca Carrubba

En aquesta xerrada compartiré el meu recorregut teòric i pràctic per processos de curadoria en cultura digital: reptes reals, aprenentatges i formats possibles per cultivar i ampliar els espais d’exhibició, producció i experiència pública del digital. A partir de casos com Homo Ludens (CaixaForum), BiennaleVR, Gameartopia (Independiente) i Nostàlgia de Futur (La Capella/ICUB), exploraré com es dissenyen relats curatorials, mediacions i dispositius de presentació capaços d’acompanyar pràctiques híbrides contemporànies.

Micro Universos, d’Hamilton Mestizo. Fotografia de Pep Herrero. La Capella, 2025

21:00

Clics, finestres i bacteris d’un cos connectat. Citlali Hernández

Internet s’ha convertit en un territori d’experiències. El seu ús quotidià ha revelat una economia de l’atenció basada en la visibilitat instantània, la connexió permanent a xarxes i plataformes digitals, i la participació en un cicle continu de producció i consum de dades. Aquests processos estan mediatitzats per sistemes algorítmics i infraestructures tecnològiques guiades per interessos econòmics i socials específics. Habitar aquest territori implica fer present el cos de múltiples maneres, reconfigurar-ne les modalitats perceptives, negociar entre l’àmbit íntim i el públic, i assumir la digitalització constant de la vida mateixa. En aquest context, explicaré com he desenvolupat una proposta metodològica —des d’una perspectiva inter i transdisciplinària— per estudiar pràctiques artístiques que dialoguen amb la corporalitat i el territori digital. Aquestes pràctiques permeten visibilitzar comportaments quotidians propis de la vida hiperconnectada que, en repetir-se, replicar-se, viralitzar-se i mimetitzar-se, poden entendre’s com a performances o pràctiques identitàries dels cossos connectats a la xarxa. Aquestes reflexions formen part tant de les meves experiències en la investigació basada en la pràctica artística com de la meva tesi doctoral en curs, Cos, Tecnologia i Performativitat: el cos en les pràctiques del new media art (Universitat Oberta de Catalunya, UOC). En aquest marc, proposo un diàleg entre teoria i pràctica de l’art electrònic i la performance, en relació amb els estudis del cos, per aprofundir en com la construcció de les subjectivitats es configura en el transcurs de la vida hiperconnectada.

Fotografia: Andrés Costa.

Bios

Abelardo Gil-Fournier és artista i investigador. La seva pràctica aborda la relació entre matèria i coneixement com a part d’una poètica ecològica en què nocions com la cultura visual o la imaginació poden entendre’s més enllà de l’àmbit humà. La seva obra s’ha mostrat internacionalment en espais com Transmediale (Berlín), Fundación Cerezales Antonino y Cinia (Lleó), Fotomuseum Winterthur (Suïssa), MAC/CCB (Lisboa), Fotocolectania (Barcelona), Tabakalera (Donostia), Design Museum (Shenzhen) i els Centres Culturals d’Espanya a Nicaragua i El Salvador. És coautor, juntament amb Jussi Parikka, del llibre Living Surfaces. Images, Plants and Environments of Media (MIT Press, 2024).

Jussi Parikka, historiador cultural finlandès, és professor d’Estètica i Cultura Digital a la Universitat d’Aarhus i professor investigador visitant a la Universitat de Southampton (Regne Unit). Ha escrit i coeditat diversos llibres sobre teoria dels mitjans, història de la cultura digital i mitjans ambientals. Entre les seves obres anteriors hi ha What is Media Archaeology? (2012) i Insect Media (2010). Treballs més recents inclouen The Lab Book (amb Lori Emerson i Darren Wershler, 2022), Operational Images (2023) i Living Surfaces: Images, Plants and Environments of Media (amb Abelardo Gil-Fournier, 2024). També treballa com a comissari, i ha impulsat projectes com Weather Engines (2022) i Climate Engines (2023–2024) amb Daphne Dragona.

Luca Carrubba (1981, Itàlia) és investigador, docent i especialista en cultura digital, i treballa en la intersecció entre art, tecnologia, disseny i videojocs. Doctor en Art per la Universitat de Barcelona, desenvolupa projectes que exploren metodologies experimentals, des d’exposicions interactives fins a experiències digitals participatives.

Citlali Hernández (1986, Ciutat de Mèxic) és artista i dissenyadora, i investiga com la corporalitat es reconfigura en un món teixit per la hiperconnectivitat, les tecnologies i la cultura digital. Els seus projectes entrellacen arts electròniques i digitals a través de materials audiovisuals, algoritmes, circuits electrònics i pràctiques corporals, i incorporen el desenvolupament de prototips i dispositius mitjançant fabricació digital per explorar la relació entre allò humà i la tecnologia. En els darrers anys ha explorat intensament la relació entre el cos físic i la digitalitat a través de robots, instal·lacions i performances. El seu treball s’ha presentat a festivals i trobades com Ars Electronica – Barcelona Garden (2020), Dyscorpia (Canadà, 2020), Festival Hello World (2021), ISEA (Tarragona i Amposta, 2022), Algópolis (Eslovènia, 2022), Piksel Festival (Bergen, 2024), residència PifCamp (Eslovènia, 2024), residència Perifèria Cimarronas (Barcelona, 2025) i l’exposició Algorísmica Íntima (Ciutat de Mèxic, 2025), entre altres. És professora de disseny i interacció en diversos espais acadèmics a Barcelona, visualista activa a la comunitat de live coding Toplap Barcelona i membre del col·lectiu artístic Axolot.cat.

 

El Campus Telenoika 2025 proposa una jornada per pensar la imatge, el cos i el digital des d’un territori d’experimentació crítica i perceptiva. Partim d’una intuïció antiga que Lucreci exposa al De rerum natura quan descriu les imatges, els simulacra, com una matèria subtil que s’escola dels cossos i s’enlaira com una pell lleugera. “Quasi membranae summo de corpore rerum dereptae volitant” (IV, 30–32): membranes arrencades de la superfície de les coses que en porten una còpia minuciosa.

Aquesta metàfora ressona en un present on les imatges digitals, les interfícies i les dades circulen de manera incessant per pantalles, xarxes i infraestructures algorítmiques. Igual que els simulacra, les imatges contemporànies es desprenen de cossos, objectes i entorns, però la seva circulació està fortament condicionada per models estadístics que prediuen i remesclen patrons del passat. Per a Lucreci, aquestes pel·lícules materials configuren directament la percepció. “Simul atque oculos nostros percussere, feruntur… in corpora sensus” (IV, 216–217): allò que arriba als ulls modela el sentir. Avui podem llegir aquesta intuïció com un advertiment per no atribuir autonomia ni intencionalitat al que no en té. La intel·ligència artificial no pensa ni crea; calcula.

La teoria materialista del poeta llatí recorda que la ment mateixa és moviment subtil inscrit en la matèria. “Ex igne anima est calor atque animae motus” (III, 232). Aquesta perspectiva evita mistificacions: cap sistema algorítmic no genera cap mena d’intel·ligència nova, sinó que opera combinant estadísticament dades prèvies. Tal com escrivia Lucreci, “nil posse creari de nihilo” (I, 150): res neix del no-res, tampoc les imatges generades per màquines. El principi de variabilitat combinatòria del llibre II pot servir per entendre la repetició i reorganització de patrons en els models de predicció, però sense confondre aquesta operació mecànica amb un procés creatiu o viu.

Lucreci ens exhorta a examinar els fenòmens “ratione sagaci” (I, 57), amb raó penetrant, per evitar imaginaris distorsionats. Aquest principi és essencial avui per comprendre la IA i les seves infraestructures com a tecnologies materials que cal analitzar amb transparència i lucidesa, i no projectar-hi fantasies, pors o promeses infundades.

Amb aquest marc, el Campus Telenoika 2025 reuneix tres mirades que indaguen com circulen les imatges i com incideixen en els cossos en un món digitalitzat. Abelardo Gil-Fournier i Jussi Parikka presenten LUMI, una peça que treballa dades fotogràfiques de neu, gel i llum per mostrar com els paisatges poden ser reorganitzats i filtrats per sistemes de predicció que operen sobre registres del passat. En la segona intervenció, Gil-Fournier recupera la imatge lucreciana de la pell que es desprèn per pensar la imatge contemporània com un corrent material que només adquireix sentit a través de les seves infraestructures. Luca Carrubba aporta la seva experiència en curadoria digital per mostrar com es poden crear mediacions que evitin que el digital circuli com un simulacre sense context. Finalment, Citlali Hernández analitza com el cos es reconfigura en la hiperconnectivitat i com les pràctiques artístiques poden revelar els comportaments repetits, viralitzats o mimetitzats que esdevenen identitaris en els entorns en xarxa.

Aquest Campus ofereix un espai per pensar críticament les transformacions de la imatge en el present, la seva incidència en els cossos i els mons que s’hi generen quan circulen, s’inscriuen i retornen a l’experiència material de la realitat.

 

Galvos, feixos i mapping al TKLAB; jugant amb làsers

Escrito por neokinok en . Publicado en TKLAB.

En aquesta sessió del TKLab vam endinsar-nos en una pràctica de cacharreria amb un làser, amb l’objectiu d’entendre com funciona aquest tipus de dispositiu i com podem controlar-lo mitjançant MadMapper. Un làser és, en essència, un feix de llum molt fi, coherent i concentrat, capaç de mantenir-se estable a distàncies llargues. Dins l’aparell hi ha dos petits galvos —uns miralls que oscil·len a gran velocitat— que permeten “dibuixar” figures movent el feix en dues dimensions.

A la sessió vam començar treballant des del programari: MadMapper enviava línies, punts i formes geomètriques simples al làser, mentre jugàvem amb mides, velocitats, intensitats i offsets. Una part important del procés va ser fer coincidir les projeccions virtuals del programari amb la posició física real del feix, ajustant paràmetres de scaling, fit i centratge fins que tot quedava alineat de manera precisa.

Un cop sincronitzat, vam poder començar a experimentar lliurement amb superfícies i materials per veure com responia la llum en cada cas:

  • Aigua → reflecteix, descomposa i fa vibrar la imatge; genera efectes orgànics molt interessants.

  • Vegetació → el feix es fragmenta entre fulles i branques, creant jocs d’ombres i contorns imprevisibles.

  • Objectes sòlids (com una cadira) → permeten apreciar línies i formes projectades de manera clara i ben definida.

També vam comentar altres superfícies que poden funcionar bé si la potència del làser és segura i adequada: parets, paper, plàstics translúcids, metall tractat, vidre esmerilat o volums senzills creats expressament per a proves visuals.

Aquesta sessió ens va servir per entendre les bases del mapping amb làser, des de la part tècnica fins a la creativa. Ens va permetre veure què funciona, què no, i quines superfícies potencien millor els efectes generats des de MadMapper. És només el començament: continuarem aprofundint, provant nous materials i buscant maneres creatives d’estendre el llenguatge visual del làser dins del nostre espai.

Video «Quan els xais elèctrics somien, compilen algorismes de codi obert»

Escrito por neokinok en . Publicado en TLNK-CAMPUS.

Una trobada d’experimentació audiovisual amb videomapping interactiu, eines de producció musical en viu i ficció tecnològica, creada amb tecnologies i llenguatges de codi obert per explorar la sobirania tecnològica i la creativitat col·lectiva.

Dissabte 22 de novembre de 2025

Apertura 18:00h

Activitats 18:30h–22:00 h

Seu de Telenoika
C/ Magalhães, 54 · 08004 Barcelona (Metro Poble-sec)

Campus Telenoika
Simbiogènesi de recerca i creació

Ecosistemes en obert

Al Campus Telenoika ens preguntem què passa quan la tecnologia deixa de ser infraestructura i esdevé imaginari compartit. Aquesta trobada obre un espai de recerca, creació i reflexió col·lectiva entorn de la cultura digital lliure, on les eines i els continguts no són mercaderies, sinó llenguatges comuns i matèries sensibles.

Videomapping, mapping performatiu, música generativa en navegador i amb gamepad, ficcions especulatives i sistemes audiovisuals en temps real configuren un programa que aposta per la creació oberta, crítica i experimental. És un ecosistema on les eines no només serveixen per produir, sinó per pensar, jugar i imaginar altres futurs tecnològics possibles.

Moltes de les obres presentades han estat desenvolupades amb tecnologies open source com Blender, Godot i Processing, i amb llenguatges com Python i JavaScript, demostrant que la innovació real no depèn de la propietat ni del mercat, sinó de l’accés, la modificació i la interdependència creativa. La tecnologia esdevé així una matriu oberta, un camp d’experimentació col·laboratiu que desafia les jerarquies del programari privatiu i proposa una altra manera d’habitar el digital.

Aquí, els algorismes no prediuen el futur, sinó que el formulen com a hipòtesi; el codi no es tanca, es documenta i es comparteix; les eines no s’imposen, es reapropien i es resignifiquen; i la creació no es consumeix, es co-produeix i es compila en xarxa. Aquest espai entén la tecnologia com un camp de coneixement obert, on els processos importen tant com els resultats, i on el programari, les interfícies i les pràctiques audiovisuals esdevenen llocs de recerca crítica, aprenentatge situat i experimentació col·lectiva.

Constel·lacions creatives

18:30 h

Una sessió conduïda per Daniel Miracle, Neokinok

Rama Cosentino — artista i programador creatiu
Presenta Joymixa.com, una eina de creació i producció musical en viu que funciona directament al navegador i es controla amb gamepad, teclat, ratolí o pantalla tàctil. Un instrument digital, experimental i lúdic que converteix el navegador en un espai d’improvisació sonora i joc col·lectiu.

19:15 h

Hover Pinilla (Mr. X) — director de cinema
Presenta una selecció de produccions audiovisuals de ciència-ficció, peces on la narrativa especulativa i l’estètica digital dialoguen per fabular futurs possibles i expandir la frontera entre tecnologia i ficció.

20:00 h

Carlos Padial — artista visual i desenvolupador creatiu amb programari lliure
Presenta el projecte de videomapping interactiu Penpot’s Whac-A-Mappole, creat amb Blender i Godot per al PenpotFest 2025. El sistema de warping i projecció ha estat desenvolupat íntegrament en Godot per l’estudi Asturnazarí. Durant l’esdeveniment se’n mostrarà una demo en viu.

 

21:00 h

Albert Callejo Amat — artista visual, desenvolupador 3D i músic
Ens mostrarà el seu darrer setup de Visuals combinats amb Mapping interactiu on podem crear coreografies d’objectes de la projecció amb la pantalla tàctil, portant la sessió de visuals un pas més enllà, ò portar l’espectacle de Mapping a la interactivitat, obrint pas a noves formes d’art digital.

 

El títol Quan els xais elèctrics somien, compilen algorismes de codi obert estableix un diàleg amb la novel·la de Philip K. Dick, Els androides somien xais elèctrics? (1968), i amb la seva adaptació cinematogràfica Blade Runner (Ridley Scott, 1982). Tant el text com el film qüestionen la frontera entre el pensament orgànic i el processament artificial, entre consciència i programació, entre empatia i simulació.

En aquest context, les ovelles elèctriques deixen de ser símbols melancòlics d’una humanitat degradada per convertir-se en una metàfora del pensament de les màquines, de les seves al·lucinacions digitals i dels somnis que emergeixen de les xarxes neuronals i de la lògica algorítmica. Allò que en Dick era una ficció especulativa es manifesta avui com una condició contemporània: les màquines també somien, i ho fan en dades, en patrons i en llum. Somien en obert, compilen en xarxa, i en els seus somnis apareix la imatge d’un món que ja no és només humà.

Des d’aquesta mirada, l’esdeveniment articula una constel·lació de pràctiques —videomapping, música generativa, audiovisual interactiu i desenvolupament creatiu— que exploren el codi obert com a espai d’expressió, recerca i sobirania tecnològica. El somni elèctric ja no és un reflex de la humanitat, sinó un espai compartit on l’humà i el maquínic coescriuen els seus imaginaris.

 

A Telenoika entenem la tecnologia com un territori viu: un espai a conquistar, no un producte tancat; un ecosistema que creix, muta i s’obre, més enllà dels codis de la propietat. Les eines hi són organismes compartits, no serveis privatius; el codi, lloc de trobada i no frontera; i la creació, procés col·lectiu, no resultat individual.

Creiem en una cultura digital que no només sigui consumida, sinó habitada, reprogramada, compartida i celebrada.
Som un espai on el programari esdevé poètica, on la comunitat és infraestructura i on el futur es dissenya amb les mans al teclat i els somnis en comú.

 

Biografies:

Ramiro Cosentino, Rama, és desenvolupador especialitzat en Linux i programari lliure. Des del 2002 crea projectes d’streaming i interacció en temps real amb Pure Data i comandaments de videojocs. Ha presentat la seva obra en centres com el CCCB/MACBA i el Mumok, i en festivals com Piksel i Transmediale. Actualment viu en una furgoneta davant del mar, on desenvolupa la seva última invenció amb eines lliures i energia neta.

Hover Pinilla és director i realitzador audiovisual, especialitzat en direcció, motion graphics i efectes visuals. Format a l’ECIB (Escola de Cinema de Barcelona), ha treballat en diversos projectes de ficció i vídeo, i és director del curtmetratge de ciència-ficció Ctrl Z (2025). Actualment desenvolupa la seva activitat professional entre l’àmbit del cinema i els continguts digitals.

Carlos Padial és creador digital i desenvolupador d’eines interactives centrat en l’experimentació sonora i visual. El seu treball explora les fronteres entre tecnologia, joc i creació col·lectiva, combinant navegadors web, controladors i entorns de codi obert. Ha presentat projectes en festivals i espais culturals diversos, i continua investigant noves formes d’expressió híbrida entre art i tecnologia.

Albert Callejo i Amat és artista tècnic 3D amb més de vint anys d’experiència en la creació digital, treballant amb una àmplia varietat d’eines i tecnologies. Ha desenvolupat videojocs, espectacles de mapping interactiu, projectes de realitat virtual i altres propostes innovadores com a investigador i compositor d’audiovisuals 3D. Pots seguir la seva obra i trajectòria a electricavisuals.com 3datagraph.com instagram.com/albertcallejoamat artstation.com/albertcallejo stokos4.net  youtube.com/@albertcallejoamat7837

 

Telenoika Laboratori d’Immersió 2025

Escrito por neokinok en . Publicado en News comunitAV, News Telenoika, News World.

Pràctiques tecnoculturals i experiències digitals avançades

El 29 de novembre de 2025, entre les 18 h i les 22 h, el VR World Lab (Carrer de Sardenya, 92, Barcelona) acollirà la sessió pública de presentació dels resultats corresponents a l’edició 2025 de Telenoika Laboratori d’Immersió, projecte subvencionat en l’àmbit de la convocatòria de subvencions per a projectes culturals que facin servir tecnologia immersiva de la Direcció General d’Innovació i Cultura Digital de l’OSIC,  del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. L’acte constitueix un espai de difusió i validació pública dels processos de recerca artística desenvolupats durant l’any, i ofereix al públic l’oportunitat d’accedir a pràctiques creatives que integren tecnologies immersives.

Consolidat com un entorn de recerca aplicada en l’àmbit de les arts digitals, el Telenoika Laboratori d’Immersió articula un marc de treball on artistes, desenvolupadors i investigadors analitzen i experimenten amb les possibilitats expressives de la realitat virtual, els ecosistemes interactius i altres dispositius d’immersió. El laboratori fomenta una aproximació metodològica orientada a l’ampliació del llenguatge visual contemporani i a la generació d’entorns que desplacen l’experiència perceptiva més enllà dels formats tradicionals.

En aquest context, el laboratori esdevé un punt de trobada per a la investigació tecnocultural, afavorint la confluència entre disciplines artístiques, tecnològiques i teòriques. El desenvolupament de projectes immersius en aquest marc, propicia l’exploració de noves formes de narrativa espacial, la reconfiguració de la relació entre espectador i dispositiu, i l’estudi d’estètiques emergents.

L’edició de 2025 compta amb el suport institucional de la Direcció General d’Innovació i Cultura Digital de l’OSIC, del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, fet que permet reforçar l’ecosistema creatiu associat a Telenoika, i situar les pràctiques immersives en un marc de recerca per a creadors contemporanis.

Projectes 2025

NOTbirds VR

NOTbirds VR

NOTbirds VR submergeix l’espectador en un espectacle de bandades d’ocells en moviment constant, en una experiència que transita entre allò contemplatiu i allò interactiu. El públic té l’oportunitat de gaudir d’una experiència sensorial única, on cada visionat genera un espectacle hipnòtic diferent.

Fixta tècnica:

Artista: !ME (NOTme)
Tecnologia: UnityVR + Oculus Quest 2

Producció: TELENOIKA, Telenoika Laboratori d’Immersió
Amb el suport de Generalitat de Catalunya — Departament de Cultura, Direcció General d’Innovació i Cultura

FLUIDATIO

FLUIDATIO

Fluidatio es un projecte de RV que ofereix una experiència immersiva i interactiva amb una estètica abstracta. Planteja una reflexió sobre la sobreestimulació de l’entorn urbà i digital, i com podem mantenir la calma enmig d’un excés d’informació. L’usuari ha de trobar l’equilibri entre moviment i quietud per aconseguir una experiència agradable i no aclaparadora.

Fitxa tècnica:

Idea, desenvolupament i disseny de so: Albert Callejo

Producció: TELENOIKA, Telenoika Laboratori d’Immersió
Amb el suport de Generalitat de Catalunya — Departament de Cultura, Direcció General d’Innovació i Cultura Digital.

∅XID

OXID

En un futur indeterminat, una ciutat distòpica s’alça com una ruïna conscient: un organisme gegantí que ha crescut a partir de les restes del seu propi passat. Les estructures arquitectòniques, erosionades per dècades de corrosió i silenci, han deixat de ser simples edificis i esdevenen formes híbrides, quasi humanes, que respiren sota capes de metall rovellat i pols suspesa.

∅XID proposa un viatge immersiu a través d’aquest territori fragmentat, una realitat que observa, sent i reacciona. El projecte explora la frontera difusa entre allò urbà i allò orgànic, entre cos i espai, entre matèria i memòria.

En aquest entorn liminal, la ciutat es converteix en un mirall distorsionat on tecnologia, temps i carn es confonen. ∅XID convida l’espectador a habitar aquest espai ambigu i a deixar-se transformar per una arquitectura que ja no és estructura, sinó presència.

Fitxa tècnica:

Direcció artística: Martina Ampuero
CG Artists: Martina Ampuero, David Ros
Disseny sonor: Pauk, Martina Ampuero
Música original: Pauk
Edició i postproducció: Martina Ampuero
Formats d’exhibició: VR, 8K
Durada: 10’30’’

Producció: TELENOIKA, Telenoika Laboratori d’Immersió
Amb el suport de Generalitat de Catalunya — Departament de Cultura, Direcció General d’Innovació i Cultura Digital.

IN MEMORIAM LA MERCEDES

Arquitectures 360º

In memoriam La Mercedes

In memoriam La Mercedes és l’última visita a l’antiga fàbrica ENMASA / Mercedes-Benz tal com va ser concebuda. Una peça documental immersiva que captura en 360° la memòria viva d’aquest espai industrial emblemàtic de Sant Andreu, un dels darrers testimonis del passat fabril de Barcelona.

Mitjançant imatges en 360°, realitat virtual i realitat augmentada, la peça convida els espectadors a endinsar-se en un lloc que s’esvaeix: a habitar l’espai i les seves estructures silencioses mentre el temps oscil·la entre el present i el record. Les tecnologies immersives teixeixen ponts entre passat i present, revelant la dimensió social, urbanística i patrimonial de l’antiga fàbrica.

In memoriam La Mercedes ofereix una experiència multisensorial que evoca i preserva la memòria d’un espai destinat a transformar-se. Un homenatge emocional que recull el llegat industrial abans que la ciutat contemporània l’absorbeixi definitivament.

Fitxa artística:

Direcció, producció i guió: Daniel Miracle

Fotografia i edició: Roger la Puente i Duran

Guió, arquitectura i veu: David Juárez Latimer-Knowles

Àudio: Daniel Miracle, Roger la Puente i Duran i Orchestralis

Producció executiva: Neokinok.tv

Amb la col·laboració de CONREN TRAMWAY i laMercedes Barcelona

Una producció de TELENOIKA — Telenoika Laboratori d’Immersió

Amb el suport de Generalitat de Catalunya — Departament de Cultura, Direcció General d’Innovació i Cultura Digital

 

METAMORPHOSIS

Metamorphosis és una proposta de realitat virtual, que explora la transformació i el moviment constant de la naturalesa.

En un context marcat per la postpandèmia i els conflictes globals, l’obra reafirma la urgència de respectar l’entorn natural i subratlla la necessitat de canvi, de noves perspectives i d’esperança. És, abans de res, una invitació a celebrar la vida.
Aquesta travessia visual desenvolupa una estètica contemporània mitjançant un llenguatge audiovisual potent que fusiona múltiples tècniques: animació 2D i 3D, collage d’imatges i recursos d’intel·ligència artificial.

Com a metàfora de la fusió entre la naturalesa i l’ésser humà, Metamorphosis culmina destacant la rellevància de les qüestions ecològiques i climàtiques. A nivell gràfic, aquesta idea es materialitza en personatges i símbols híbrids que combinen trets humans amb elements naturals, emfatitzant la profunda relació de respecte i interdependència entre les persones i el seu entorn.

Fitxa tècnica:

TÍTULO: Metamorphosis
AUTORIA: Darklight Studio, (Ricardo Cançado i Homem Gaiola)
Música: Artech Speedz
Durada: 3:33
Any de producció: 2025
Producció: TELENOIKA, Telenoika Laboratori d’Immersió
Amb el suport de Generalitat de Catalunya — Departament de Cultura, Direcció General d’Innovació i Cultura Digital.

ECOS DE TINTA Y LUZ

Ecos de Tinta y Luz és una peça immersiva creada especialment per a realitat virtual que explora la relació amb el cos a partir de la reinterpretació abstracta del tatuatge contemporani específicament a la ciutat de Barcelona. El tatuatge, generalment una forma d’art físic i permanent, es trasllada a l’àmbit digital, la qual cosa permet la seva reinterpretació en un entorn immersiu.

El tatuatge és un fenomen cultural que transcendeix fronteres i temps, des dels rituals ancestrals fins al seu ús en la societat contemporània com a símbol d’estatus social o resistència, els tatuatges continuen sent una forma d’art i expressió que connecta a les persones amb la seva identitat, la seva història i la seva comunitat.

Fitxa tècnica:

Título: Ecos de Tinta y Luz
Autor: Alvaro Muñozledo
Música: Erk Aicrag
Artistes del tatuatge:
Rubén Barbero Candela @barbero_tattoo
Tommy @yotomy
Estudis de tatuatge:
@109barcelona
@goldstreet.tattoo
Agraïments:
PingPing Lin
Marcos Lozano @goldstreet.tattoo
Sita  @misssita
Roger l autre  @superroger
Loreto Sepúlveda Guzmán@laotralore.tattoo

Producció: TELENOIKA, Telenoika Laboratori d’Immersió
Amb el suport de Generalitat de Catalunya — Departament de Cultura, Direcció General d’Innovació i Cultura Digital.

 

 

Vídeo de «Un viatge per la constel·lació Playmodes guiat pels seus creadors»

Escrito por neokinok en . Publicado en Sin categoría, TLNK-CAMPUS.

Eloi Maduell i Santi Vilanova ens esbudellen els seus projectes recents

Web de Playmodes

Divendres 21 de novembre de 2025
Obertura: 20:45 h · Inici: 21:00 h
Seu de Telenoika · Carrer Magalhaes 54, Local · 08004 Barcelona (Metro Poble-sec)

Telenoika proposa una sessió amb Playmodes centrada en un exercici d’enginyeria inversa aplicada al procés creatiu. L’encontre no s’articula com una presentació d’obra, sinó com una dissecció metodològica: un recorregut pels projectes fet des de “dins”, que desplega no només el què, sinó sobretot el com i el per què de les decisions tècniques i conceptuals que els construeixen. L’objectiu és fer visibles les estructures, les dependències i els mecanismes interns que sovint queden ocults sota la superfície de l’experiència final.

A través d’una selecció de projectes recents, Eloi Maduell i Santi Vilanova exposaran de manera explícita les interioritats del seu desenvolupament: com es formula una hipòtesi creativa i com es tradueix en arquitectura de software, quines lògiques de senyal i sistemes de control s’han dissenyat, com s’articulen les capes d’àudio i llum, i de quina manera les solucions electròniques, els algoritmes generatius i els processos d’iteració modelen l’obra. La sessió desmunta els projectes fins al nivell de decisions estructurals: criteris de temporització, fluxos de dades, sistemes de feedback, definició de constraints, esquemes de control lumínic, síntesi audiovisual o estratègies de composició en temps real.

Aquest format permet entendre el treball de l’estudi com un sistema on la formalització estètica no és un resultat posterior, sinó una conseqüència directa de l’arquitectura tècnica i del conjunt de regles, assajos, fallides i reajustos que s’hi inscriuen. Es parlarà de prototips que no prosperen, de bifurcacions crítiques en el desenvolupament, de solucions que emergeixen de les limitacions mateixes del sistema i de com es valida, optimitza o descarta un camí abans que es converteixi en forma perceptible.

La sessió s’adreça a perfils que operen en l’àmbit de les arts digitals, la creativitat computacional, el so experimental, el disseny d’interacció i l’enginyeria creativa. Ofereix un marc de lectura on el valor no recau en l’objecte final, sinó en la gramàtica interna que l’ha fet possible, i on el procés es revela com un espai de presa de decisions tan determinant com les imatges o els sons que se’n deriven.

Playmodes — Biografia

Playmodes és un estudi independent de recerca audiovisual fundat el 2006 per Eloi Maduell i Santi Vilanova. El seu treball explora la llum i el so com a matèries programables, i es fonamenta en el desenvolupament de tecnologia pròpia —software, hardware i sistemes electrònics— concebuda com a part indissociable del discurs artístic. L’estudi construeix instruments, protocols de control, eines de síntesi i sistemes generatius que els permeten operar en espais híbrids entre instal·lació, performance, escultura lumínica i creació audiovisual en temps real.

El seu enfocament no parteix de la representació, sinó de la generació de fenòmens perceptius a través de sistemes dinàmics. Les seves obres s’estructuren com a entitats interdependents on senyal, espai, comportament, materialitat lumínica i resposta sonora formen un únic organisme. Per a Playmodes, la recerca no és un procés preliminar, sinó el medi mateix on emergeixen forma, temps i experiència. Les seves metodologies inclouen disseny d’eines pròpies, simulació de comportaments, prototipatge iteratiu i enginyeria creativa orientada a integrar sistemes físics i lògics en un únic continuum.

Amb prop de vint anys de trajectòria, el treball de Playmodes s’ha presentat en festivals, institucions i xarxes de producció internacional vinculades a l’art digital, la música avançada i les pràctiques audiovisuals expandides, en ciutats com Amsterdam, Nova York, Xangai o Medellín. La seva obra es distingeix per entendre la tecnologia no com un instrument subordinat, sinó com un espai epistemològic propi: un lloc des d’on pensar, generar i construir experiències sensorials i sistemes perceptius complexos.

Telenoika i la transformació de l’educació audiovisual a les VI Jornades ATIC 2025

Escrito por neokinok en . Publicado en TLNK-CAMPUS.

Les VI Jornadas de Formación, Innovación y Empleo ATIC 2025 —celebrades els dies 13 i 14 de novembre a la Facultade de Comunicación del Campus CREA de la Universidade de Vigo (Pontevedra)— s’han consolidat com un dels esdeveniments acadèmics més influents en l’àmbit de la formació universitària en comunicació i audiovisual a l’Estat espanyol. Organitzades per ATIC, l’Asociación Española de Universidades con Titulaciones en Información y Comunicación, aquestes jornades tenen la vocació de ser un espai de debat, definició de prioritats estratègiques i alineament d’institucions sobre les transformacions que estan configurant l’educació audiovisual contemporània. (Titulaciones ATIC)

El lema d’aquesta edició —“La era digital-audiovisual. Formación universitaria para la creación de contenidos”— situava sobre la taula preguntes fonamentals: com ha de formar la universitat els i les futures creadors de continguts en un entorn globalitzat on la tecnologia redefineix els llenguatges, on la producció i circulació de continguts ja no es poden dissociar de processos tecnològics i on la veracitat i la qualitat de la informació es troben permanentment en qüestió.

Aquest esdeveniment no és una trobada acadèmica més. En el seu caràcter bianual, les jornades serveixen també com a marc per a la assemblea anual d’ATIC, on representants de diverses universitats es reuneixen per intercanviar diagnòstics, compartir experiències d’innovació docent i acordar línies de treball que després es traslladen als plans d’estudi, a la recerca i a les polítiques formatives dels centres. Per això, aquestes jornades tenen un impacte directe més enllà de Pontevedra: influeixen en la programació docent i en els criteris pedagògics de moltes facultats de comunicació.

Un context de canvi i reptes per a la universitat

La importància de les jornades s’entén millor quan es considera la profunda transformació que viu l’ecosistema audiovisual. La irrupció de tecnologia digital, la proliferació de plataformes i formats, i l’expansió de noves pràctiques de creació (del vídeo immersiu a la realitat estesa, de la interactivitat a la narració híbrida) exigeixen un replantejament dels perfils professionals que la universitat ha de formar. Les jornades reivindiquen que l’educació no pot quedar-se enrere d’aquests processos, sinó que ha de liderar, anticipar i integrar la innovació en els currículums.

L’aportació de Telenoika: innovació, recerca i sobirania tecnològica

En aquest escenari, la presència de Telenoika s’ha revelat especialment significativa. El col·lectiu internacional d’art i tecnologia va intervenir en la Mesa Temática 2: “Innovación tecnológica en la producción audiovisual y nuevos formatos”, un dels espais de debat central de les jornades on es van reunir expertes i expertes amb projecció en l’àmbit professional i acadèmic.

La contribució de Telenoika va destacar per situar la tecnologia no només com una eina, sinó com un element conceptual que redibuixa la creació i l’ensenyament audiovisual. Més enllà de l’ús instrumental de software o dispositius, la proposta de Telenoika posa l’accent en que els i les estudiants desenvolupin una comprensió crítica i activa de les infraestructures tecnològiques, potenciïn la seva capacitat d’experimentació i adoptin enfocaments transdisciplinaris. Aquesta visió reflecteix un corrent emergent en l’educació superior que articula innovació, recerca i sobirania tecnològica com a pilars indispensables per formar professionals capaços de navegar i transformar el sector.

Les aportacions de Telenoika han subratllat que les universitats han d’obrir espais per a laboratoris, projectes col·laboratius, residències tecnològiques i metodologies que posin en relació teoria, pràctica i experimentació. Aquest enfocament —en què la creació audiovisual es converteix també en una pràctica de recerca— aporta criteris per evolucionar metodologies docents tradicionals i generar perfils professionals que no només siguin competents tècnicament, sinó també crítics, innovadors i estrategs en l’ecosistema digital actual.

Cap a una universitat de nova generació

La influència de les jornades, i de la presència de Telenoika en particular, es tradueix en impulsar un discurs compartit sobre què ha de ser l’educació audiovisual universitària en els pròxims anys. No es tracta només de reflexionar sobre eines o formats, sinó de repensar els valors i les competències que la universitat promou: resiliència tecnològica, alfabetització crítica de les infraestructures digitals, capacitat d’adaptació a contextos canviants i compromís amb la veritat i la qualitat dels continguts. Aquesta influència es projecta ja en comunitats acadèmiques que exigeixen una transformació curricular centrada en l’experimentació, la recerca i la intersecció entre tecnologia i creativitat. (Titulaciones ATIC)

En conjunt, l’aportació de Telenoika a aquestes jornades representa no només una contribució puntual, sinó la incorporació d’un marc de pensament i pràctica que tindrà repercussions en la formació de les noves generacions de creadors audiovisuals. Aquells estudiants que avui experimenten amb eines i metodologies inspirades en aquest enfocament són els qui, demà, lideraran processos d’innovació i producció en un sector que exigeix constantment noves formes de pensar i fer contingut.

Universitats i institucions participants a les VI Jornades ATIC i la seva rellevància per a l’educació audiovisual

Les VI Jornadas de Formación, Innovación y Empleo ATIC 2025 no són un esdeveniment aïllat, sinó la culminació del treball col·lectiu d’una xarxa àmplia d’universitats que impulsen la reflexió acadèmica sobre la formació en comunicació i audiovisual. Aquestes jornades es desenvolupen en el marc de ATIC, l’Asociación Española de Universidades con Titulaciones en Información y Comunicación, una associació que agrupa decanats, professors i professionals de facultats de comunicació de tot l’Estat i que té com a objectiu promoure i enfortir els estudis universitaris en aquests àmbits.

Qui són els membres d’ATIC?

ATIC reuneix una gran diversitat de facultats i titulacions universitàries d’informació, comunicació audiovisual i camps afins, afectant directament la formació de milers d’estudiants i centenars de docents. La seva estructura com a associació permet que les jornades funcionin com un espai de relació sistemàtica entre institucions acadèmiques, on es comparteixen experiències, s’analitzen tendències i es proposen reformes educatives conjuntes.

Segons el llistat oficial de membres d’ATIC, entre les universitats que formen part de la xarxa es troben:

  • Universidad de Alicante

  • Universidad de Cádiz

  • Universidad de Castilla-La Mancha

  • Universidad Complutense de Madrid

  • Universidad de Extremadura

  • Universidad de Granada

  • Universidad de Murcia

  • Universidad Rey Juan Carlos

  • Universidad de Salamanca

  • Universidad de Sevilla

  • Universidad de Zaragoza

  • Universitat Autònoma de Barcelona

  • Universitat de Barcelona (incloent diverses facultats de comunicació)

  • Universitat de Girona

  • Universitat de Lleida

  • Universitat Oberta de Catalunya (UOC)

  • Universitat Pompeu Fabra

  • Universitat de València

  • Universitat Ramon Llull

  • Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya

  • Universidade de Santiago de Compostela

  • Universidade de Vigo

A més, també formen part institucions amb presència en la docència i recerca de comunicació com Universitat Internacional de Catalunya, ESIC University, Universidad de Navarra, Universitat Jaume I, Universitat Rovira i Virgili, entre moltes altres que integren la xarxa ATIC.

(Nota: aquesta llista és extrapolada de la relació de membres d’ATIC; no existeix un llistat públic de “assistents” per jornades, però la presència d’una universitat en l’associació implica habitualment la participació activa dels seus equips docents en aquesta trobada anual.)

Importància de la participació institucional de les universitats

La participació de tantes universitats i facultats vinculades a titulacions de comunicació converteix aquestes jornades en un fòrum de gran impacte perquè:

  • Permet debatre i alinear criteris sobre què han de dominar els futurs professionals de la comunicació, des de competències tècniques fins a capacitats analítiques i estratègiques en entorns digitals.

  • Facilita l’intercanvi d’experiències i bones pràctiques docents entre facultats, cosa que ajuda a definir noves metodologies que després s’implementen en assignatures, projectes i pràctiques.

  • Posa les institucions en contacte directe amb agents externs (empreses, estudis, col·lectius creatius), enriquint així la visió de què és rellevant per als estudiants i el món professional.

Això vol dir que, quan una universitat com la Universitat de Barcelona o la Universidad Complutense de Madrid participa activament en una taula temàtica o en l’assemblea de l’associació, els seus aportaments —sobre currículums, competències digitals, innovació metodològica o vinculació amb la indústria— poden tenir repercussions en canvis efectius en els plans d’estudi i en les pràctiques educatives dels centres.

Unes jornades clau per a la recerca i la qualitat docent

A més de la presència universitària, les jornades compten amb la contribució de grups d’innovació docent, equips de recerca i col·lectius creatius, els quals aporten punts de vista especialitzats i innovadors sobre reptes com la intel·ligència artificial en el periodisme, la producció audiovisual avançada o les narratives emergents. Aquestes contribucions alimenten el debat entre representants acadèmics i aporten dades, casos i propostes que es tradueixen en documents, publicacions i propostes de política educativa compartides per la xarxa.

Com la influència institucional impacta l’educació universitària

El fet que aquestes jornades reuneixin degans, directors de titulació, investigadors i professors significa que no són només conferències, sinó un espai de governança col·legiada de l’educació superior en comunicació. Les conclusions i línies estratègiques que s’hi discuteixen sovint:

  • incideixen en l’actualització de plans curriculars;

  • inspiran noves assignatures i itineraris formatius (especialment en tecnologia i innovació);

  • posen les bases per a projectes interuniversitaris i publicacions sectorials;

  • i reforcen la xarxa de cooperació entre campus i equips docent/investigadors.

Quan institucions acadèmiques de referència coincideixen en un debat tan central com aquest —sobre l’impacte del digital i l’audiovisual en l’educació— es produeix un efecte multiplicador: les decisions adoptades i les idees compartides a les jornades tendeixen a influir en com s’imparteixen assignatures, com es desenvolupen projectes d’innovació educativa i com s’articula la relació de les universitats amb l’entorn professional i social.

Càmera Bending al TKLAB

Escrito por neokinok en . Publicado en TKLAB.

Avui al TKLAB   ens hem reunit per experimentar amb el càmera bending, una tècnica de modificació de càmeres digitals antigues que permet generar efectes visuals tipus glitch, interferències i errors gràfics que transformen la imatge en textures inesperades i paisatges digitals impossibles.

📸 Càmera Bending al TKLAB: Hackejant imatges a través de l’error

La proposta era ben simple i alhora molt estimulant: obrir les càmeres, investigar-ne els circuits, entendre —o intuir— com processen la imatge, i començar a intervenir amb petites soldadures, interruptors i connexions improvisades per alterar el senyal de vídeo en temps real.

Ha estat una sessió molt pràctica i amb un ambient distès, on cadascú ha seguit el seu ritme: provant, equivocant-se, tornant a provar i descobrint resultats únics. Alguns efectes apareixien com per màgia, d’altres requerien paciència, però tots ens recordaven el mateix: l’error no és un obstacle, sinó una eina creativa.

També hem compartit coneixement sobre:

  • Com funcionen els sensors i processadors d’imatge de les càmeres compactes.

  • Quins punts dels circuits són més bendables (susceptibles de ser modificats) i quins cal evitar per no “carregar-se” res pel camí 😅

  • Com enregistrar o retransmetre els glitches un cop apareixen.

  • Idees per portar la tècnica més enllà: instruments audiovisuals reactius, visuals per a performances, o càmeres convertides en generadors de soroll visual.

Com sempre, el més valuós no ha estat només el resultat, sinó el procés: l’aprenentatge col·lectiu, la curiositat compartida i aquella sensació d’estar descobrint un llenguatge secret entre l’electrònica i la imatge.

Si t’agrada remenar, experimentar de forma pràctica i compartir una estona amb gent curiosa i creativa, vine a la propera sessió del TKLab.

💡 No cal que sàpigues d’electrònica ni que tinguis una càmera antiga: l’important són les ganes de provar coses noves.

Vídeos de «Com ressuscitar un píxel mort?»

Escrito por neokinok en . Publicado en TLNK-CAMPUS.

De l’arxiu i la conservació de l’art audiovisual a la seva generació en viu i en temps sincrònic

Campus Telenoika 2025

Diumenge 2 de novembre de 2025   18:00–22:00 h 

Seu de Telenoika
Carrer Magalhães, 54 · 08004 Barcelona (Metro Poble-sec)

 

Entre la memòria digital i la creació en temps real, l’art audiovisual contemporani es mou entre l’arxiu i el directe, entre el registre i la improvisació.

Aquest encontre del Campus Telenoika proposa una reflexió oberta sobre la vida i la mort de la imatge tecnològica: com conservar-la, reinterpretar-la i, potser, fer-la reviure.

A través de conferències, showrooms i sessions live, artistes i investigadors exploraran les estratègies que permeten que un píxel torni a respirar, teixint ponts entre la teoria, la pràctica i l’experiència sensorial.

   

Presentació de la trobada a càrrec de Daniel Miracle.
També presentarà el seu projecte de televisió experimental, desenvolupat en el marc de l’exposició Conectoma: red de redes en el Archivo de Medialab Madrid, amb el suport del Telenoika Campus.

Daniel Miracle aka Neokinok és artista audiovisual i membre del kernel de Telenoika. La seva pràctica explora els límits entre art, tecnologia i mitjans de comunicació. Actualment treballa en escenografies digitals a TV3, és professor a la UOC i desenvolupa projectes com a artista freelance.

Conferència

Visualitzación de bases de datos de archivos de New Media Art como herramienta curatorial

Raquel Caerols
https://www.ucm.es/patrimonio-cultural-siglo21/caerols-mateo-raquel

Professora a la Facultat de Ciències de la Informació i a la Facultat de Belles Arts de la Universidad Complutense de Madrid, Raquel Caerols centra la seva recerca en l’estudi crític de la cibercultura i el New Media Art, analitzant-ne les manifestacions estètiques, les bases tecnològiques i les implicacions socioculturals.

La seva feina se situa en el creuament interdisciplinari entre la teoria de la comunicació, els estudis visuals i les digital humanities, amb especial atenció a les metodologies d’anàlisi de la producció artístic-tecnològica. Una de les seves principals línies de treball explora l’epistemologia de l’arxiu digital i les estratègies de visualització de dades per a la recerca i la pràctica curatorial —àmbit en què ha comissariat l’exposició Conectoma: red de redes en el Archivo de Medialab Madrid.
https://www.ucm.es/exposicionarchivomlm/proyecto-expositivo

 

20:00 h

ToePatch showroom

Presentació de projectes i patches desenvolupats amb TouchDesigner, una eina de creació visual en temps real que combina programació, art digital i interactivitat.

En aquesta sessió explorarem les seves possibilitats expressives a través de dues propostes que mostren diferents maneres d’entendre la generació d’imatges, llum i moviment des de la lògica del node i el flux de dades.

L’activitat inclourà una anàlisi dels processos creatius i tècnics de cada projecte, així com un espai obert de preguntes i intercanvi de coneixement entre artistes i públic. Un punt de trobada per compartir metodologies, inspiracions i visions sobre la creació audiovisual contemporània.

Jud (@Judbernalt)
Hifas – Estètica orgànica i psicodèlica

Jud és artista multidisciplinària, dissenyadora visual i tecnòloga creativa de Barcelona. El seu treball explora la intersecció entre art, tecnologia i narrativa sensorial, combinant programació creativa, new media i live visuals.

Ha col·laborat amb col·lectius com Telenoika, Mapping World Lab o Punto Singular, i ha treballat com a VJ en espais com Sala Apolo, Upload i Razzmatazz. Actualment co-desenvolupa AlgoLab, un laboratori artístic que investiga les tensions entre tecnologia i societat a través de l’experimentació audiovisual.

Aurora Gasull Alsinet (@auroragasull)
Patches de connexions de nodes

Aurora Gasull, nascuda a Barcelona, és artista visual i violoncel·lista de formació. Després d’una trajectòria inicial en la música de cambra, s’endinsa en la creació visual i s’especialitza en animació per ordinador i síntesi d’imatge.

El seu treball explora l’animació de l’abstracció i la relació entre imatge, so i temps real, creant visuals irrepetibles que dialoguen amb la música en viu. Ha presentat la seva obra en espais com el CCCB, MACBA, Convent de Sant Agustí, Festival Punto y Raya o MUSAC, entre molts altres.

21:00 h

ToeJam session Live

Sessió improvisada de visuals en viu. Els estudiants del taller de TouchDesigner impartit per Aurora Gasull la setmana anterior presentaran els seus projectes.

Visualistes: Hover @webmrx, Oscar, Mariana, Aurora @auroragasull , Fabio, Bernat @cunicode i Jesús @jessarpp.
Música en viu: Raül Costafreda

Raül Costafreda és músic, productor i compositor format al Conservatori del Liceu i a l’ESMUC. Ha desenvolupat una trajectòria eclèctica que abasta el flamenc, el rock, la música mediterrània i l’experimentació sonora.

   

 

Ha treballat amb artistes com Mariona Sagarra, Maria del Mar Bonet o Neila Benbey, i ha fundat nombrosos projectes com Wesak, SUK o Lemozine. Actualment dirigeix el seu estudi La Fundición Sonora, on produeix música per a artistes, espectacles i mitjans audiovisuals.

 

 

 

Taller al TKLAB Andròmines (Catxarreria)

Escrito por neokinok en . Publicado en TKLAB.

Explorant la llum, el control i el caos creatiu

Aquesta setmana al TKLab Andròmines (Catxarreria) hem estat remenant i disseccionant tot tipus d’andròmines electròniques que vam portar de casa: controladors LED, mòduls DMX, drivers, plaques de desenvolupament i altres components que normalment viuen oblidats dins d’una caixa.

L’objectiu era simple, però potent: connectar, provar, equivocar-nos i tornar-ho a provar.

A mesura que anàvem connectant els mòduls, experimentàvem amb:

  • com enviar senyal DMX per controlar llums LED,

  • com funcionen els drivers i controladors per gestionar intensitats i transicions,

  • com combinar diferents peces de hardware sense necessitat d’un pla previ,

  • i sobretot, com donar sentit al caos electrònic a base de curiositat i col·laboració.

Va ser una sessió plena de descobriments petits però importants: aquella connexió que per fi s’il·lumina, aquell LED que respon al DMX, aquell moment d’»ahà!» quan tot comença a encaixar. Ningú venia a fer el muntatge perfecte —veníem a entendre, experimentar i compartir coneixement.

💡 Seguim aprenent i compartint sabers entre totes, explorant com donar vida als nostres projectes de manera pràctica, col·laborativa i lúdica.
Al TKLab, el que valorem no és només el resultat final, sinó el camí que hi porta.

📅 La propera sessió serà dimecres a les 18:00 a Telenoika.

Streaming Audiostellar Campus Telenoika 2025

Escrito por neokinok en . Publicado en News Telenoika, News World, TLNK-CAMPUS.

Explorant l’univers sonor amb intel·ligència artificial

Conferència de Leandro Garber i Agustín Spinetto

Data: 7 de juny de 2025

LLoc: Seu de Telenoika. Carrer Magalhaes 54. 08004 Barcelona

Us convidem a la conferència de Leandro Garber i Agustín Spinetto, artistes multidisciplinaris i co-creadors del projecte Audiostellar, una eina que combina la intel·ligència artificial amb la creació sonora.

Audiostellar permet visualitzar grans arxius de mostres sonores com si fossin constel·lacions, on cada so es representa com un punt en un mapa generat a partir de les seves característiques acústiques. A través d’aquesta interfície interactiva, es poden explorar noves formes de composició i improvisació musical, obrint camins inèdits per a la creació audiovisual.

Garber i Spinetto ens parlaran del seu procés de desenvolupament d’aquesta eina, del seu potencial creatiu i de com el projecte qüestiona les formes tradicionals de fer música, incorporant algoritmes d’aprenentatge automàtic i sistemes de visualització intuïtiva.

     

Agustín Spinetto es un músico licenciado en Artes Electrónicas graduado en la Universidad de Tres de Febrero (UTREF). Luego de ejercer allí como profesor se gradúa de la maestría Creación Musical y Sonora en la Universidad de Artes de Tokio (Geidai – 芸大). Compositor, productor musical e intérprete en conciertos electrónicos, también colabora con artistas visuales montando instalaciones. Junto con Audiostellar Agustín también utiliza sintetizadores modulares y analógicos. Sus performances han tenido lugar en Buenos Aires, Nueva York, Japón, Corea y Austria; en conciertos académicos y en galerías de arte. Actualmente Agustín se desempeña como profesor adjunto en Temple University Japan Campus (TUJ).

Leandro Garber es programador, científico de datos, profesor y artista. Es licenciado en Artes Electrónicas y magisterio en Minería de Datos y Descubrimiento del Conocimiento. Dicta cursos sobre inteligencia artificial aplicada al arte en universidades y otras instituciones. Desde 2018 dirige un equipo de investigación en la UNTREF, en donde nace AudioStellar. Como músico edita discos desde 2007, y se presenta en directo bajo distintas formaciones, acústicas y electrónicas.

https://audiostellar.xyz/

https://agustinspinetto.com/

http://leandrogarber.info/

Una proposta creada amb el suport del Departament de Cultura de la generalitat de Catalunya. Direcció General d’Innovació Digital.

Streaming Àgape Telenoika Campus 2025

Escrito por neokinok en . Publicado en News Telenoika, News World, Sin categoría, TLNK-CAMPUS.

Data: 7 de juny de 2025

LLoc: Seu de Telenoika. Carrer Magalhaes 54. 08004 Barcelona

Àgape
.- per començar uns entrants ben afilats.
.- com a missió: llescar les papil.les gustatives i deixar que la saba penetri.
.-ben preparats doncs per un dinar de germanor. ¿Beneïm?

Àgape és un àpat entre amics, un encontre de germanor. Raúl Costafreda (síntesi analògica i guitarra midi) i Aurora Gasull (imatge de síntesi a temps real amb TouchDesigner) proposen un aconteixement sinestèsic entre sons, sabors i imatges, entre oïda, vista i paladar.

Aquesta és la primera col.laboració entre els dos artistes de Barcelona. Un projecte d’experimentació entre artefactes sonors i visuals. Entre edició sonora i edició visual en temps real en la recerca d’un llenguatge propi.

BIOS

Aurora Gasull, Música i cineasta. Barcelona, 1962

Violoncel·lista i integrant de diverses formacions de cambra fins a l’any 1990, en què s’inicia en l’àmbit visual amb la fotografia, el dibuix i la pintura. Atreta pel progrés digital, estudia el Màster de creació musical i tecnologia del so (UPF) i s´especialitza amb el Màster d´animació per ordinador i síntesi d´imatge (UIB). Després d’uns anys de professió activa, inicia l’exploració de la imatge abstracta, primer adoptant la música com a tema i més endavant en una col·lecció de peces silents d’animació pura (Sèrie negra) i diverses peces projectades sobre ceràmica o paper (Tondos de luz, Cançons del bosc, entre d’altres). El 2018 participa al programa de cinema experimental elaborat per la Fundació Juan March (L’abstracció en moviment, 1921-2012), que acompanya l’exposició de Hans Hinterreiter a la seu de Palma i al Museu d’Art Abstracte de Conca. Actualment dona el taller de creació i realització de visuals amb Touchdesigner al convent de Sant Agustí de Barcelona.

«Crec que el que és visual animat és una extensió de la pintura i que la música ens pot guiar en el camí de l’abstracció en el temps. Les eines digitals permeten l’exploració del llenguatge visual com mai havia passat abans, malgrat l’extrema frustració que per ara deparen si les comparem amb l’experiència de tocar un instrument. L’animació és una experiència en un tempo lentíssim: des que comença fins que s’acaba passen dies i setmanes de dedicació. (…) En els darrers anys he començat a treballar amb eines de directe que ofereixen una nova espontaneïtat, ia substituir la pantalla com a suport per a la projecció sobre ceràmica blanca, paper i pedra, materials que revelen l’exhibició dels colors de la llum en una experiència sensible. Potser podré tornar a dubtar i equivocar-me en directe».
http://www.aurora.cat

Raül Costafreda. Músic i compositor. Barcelona, 1970

Raül Costafreda es guitarrista, compositor i productor musical. Té estudis de guitarra clàssica, flamenca harmonia moderna, composició, musicologia, i tecnología del so. Músic eclèctic amb una llarga trajectòria acompanyant a artistes com Mariona Sagarra, Astrid Hadad, Neila Benbey, i realitzant música per televisió, circ i dansa. Desde 2007 produeix música al seu Estudi La Fundició Sonora enregistrant formacions de rock, mediterrània i música electrónica. Ha explorat dins de la música experimental amb diverses formacions com Cili 210 (Urbanaris) de música i poesïa, i espectacles de dansa com Nimph project de Lesya Starr. Dels últims projectes destaquen la performance paleo futurista “Omo” amb l’artista de butoh Horacio Ganem, resultant de la película de mateix nom, on produeix la banda sonora, i la presentació del disc “L’Orient espèss, un viatge oníric de Catalunya a Pèrsia” amb Suk Ensemble amb músics catalans i d’Iran, on fusiona músiques tradicionals i d’avantguarda, i poesïa d’ambdos països.

“Per a mi és molt important que la música estigui viva, tingui un present actiu. Que hi hagi una comunicació activa entre els participants, siguin artistes o públic. Per això la improvisació té molt de sentit, i és dintre de la música experimental on millor s’expressa aquest condicionant. Les eines que hi han a l’abast son meravelloses i creen una simbiosi molt orgànica enrre les màquines i les persones. Treure’n profit i construïr llenguatges nous és obligat.”

https://www.lafundicionsonora.com/raul-costafreda

Una proposta creada amb el suport del Departament de Cultura de la generalitat de Catalunya. Direcció General d’Innovació Digital.

Metrópolis (TVE) Exposició Conectoma

Escrito por neokinok en . Publicado en TLNK-CAMPUS.

El programa Metrópolis de Televisión Española, referent històric en la difusió de l’art contemporani i les pràctiques audiovisuals experimentals, va dedicar recentment un dels seus capítols a l’exposició Conectoma, una proposta que explora les relacions entre imatge, cervell, tecnologia i percepció en l’era digital. Dins d’aquest marc, el projecte Neokinok, impulsat per Telenoika en el context del Campus Telenoika 2025, va emergir com una de les línies de treball més significatives i estimulants de la mostra.

Conectoma: art, cervell i xarxes de sentit

El concepte de conectoma prové de les neurociències i fa referència al mapa de connexions neuronals del cervell. L’exposició utilitza aquesta idea com a metàfora per pensar les formes contemporànies de producció i circulació d’imatges, dades i relats. En aquest ecosistema híbrid, les obres no només s’exhibeixen: interactuen, s’afecten i es reconfiguren, igual que les neurones en un sistema viu.

Metrópolis va posar l’accent en aquesta dimensió relacional i processual de l’exposició, mostrant com els projectes participants no funcionen de manera aïllada, sinó que construeixen una xarxa de significats compartits. En aquest entramat, Neokinok es presenta com un node especialment actiu, capaç d’articular pràctiques audiovisuals, recerca artística i pedagogia crítica.

Neokinok: arqueologia del cinema i futurs audiovisuals

Neokinok és un projecte de Telenoika que treballa des de la intersecció entre cinema expandit, tecnologies obsoletes i nous formats de creació audiovisual. El seu nom ja apunta a una mirada doble: “neo” com a futur, “kinok” com a evocació de les primeres avantguardes cinematogràfiques i dels dispositius precinematogràfics.

En el context de Conectoma, Neokinok va funcionar com un laboratori viu dins del Campus Telenoika 2025, on artistes, estudiants i investigadors van explorar formes alternatives de produir imatges en moviment. A través de màquines modificades, projectors analògics, sensors digitals i sistemes interactius, el projecte proposa una relectura crítica de la història del cinema i de les seves possibles evolucions.

Metrópolis va destacar especialment aquesta capacitat de Neokinok per connectar passat i futur, mostrant com els dispositius antics, lluny de ser peces de museu, poden convertir-se en eines radicalment contemporànies quan s’insereixen en entorns de recerca col·lectiva.

Campus Telenoika 2025: un espai de connectivitat creativa

El Campus Telenoika 2025 es va configurar com un espai de trobada, formació i producció, on la pràctica artística es combina amb el pensament crític i la innovació tecnològica. En aquest sentit, Neokinok no és només un projecte expositiu, sinó una metodologia: una manera de treballar que aposta per l’experimentació, l’error i la col·laboració.

L’aparició del projecte dins Metrópolis no només valida la seva rellevància artística, sinó que també situa Telenoika dins del mapa internacional de les pràctiques audiovisuals d’avantguarda. La televisió pública es converteix així en un altre node del conectoma, amplificant i redistribuint aquestes experiències cap a un públic molt més ampli.

El projecte Neokinok dins del Campus Telenoika 2025 ha estat possible gràcies a la subvenció de la Direcció General d’Innovació i Cultura Digital del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Aquest suport institucional reconeix la importància de les pràctiques artístiques que treballen en la frontera entre tecnologia, educació i creació, i que contribueixen a construir una cultura digital crítica, oberta i arrelada al territori.

En el context de Conectoma, aquest finançament no és només una qüestió econòmica, sinó una declaració política: apostar per projectes com Neokinok és apostar per una idea de cultura que entén les tecnologies no com a simples eines de consum, sinó com a espais de producció de coneixement i d’imaginació col·lectiva.

Un node clau dins del conectoma cultural

L’aparició de Neokinok a Metrópolis dins del relat de Conectoma confirma que Telenoika i el seu campus no són només un esdeveniment, sinó un veritable node dins del connectoma cultural contemporani. Un lloc on es connecten disciplines, generacions i maneres de pensar el cinema i l’audiovisual.

A través de Neokinok, el Campus Telenoika 2025 demostra que el futur de les imatges no passa només per la innovació tecnològica, sinó per la capacitat de crear xarxes de sentit, memòria i experimentació. Exactament allò que Conectoma i Metrópolis posen en escena: un cervell col·lectiu en permanent construcció.