menu_MiguelGozalbo

V-13 és un implant sonor empeltat a un arbre de la ciutat que transforma l'ambient auditiu que l'envolta. Amb l'acció d'ajuntar un organisme viu amb un circuït electrònic es forma un ésser artificial que es comunica amb l'entorn.

Els objectius són per una banda centrar l'atenció a l'espai sonor que ens envolta posant com a eix d'observació un objecte natural modificat i controlat per les persones, i d'altra banda oferir una possibilitat de reflexió al voltant de la vida artificial i la artificialitat de la vida. Pretén indagar a les necessitats bàsiques de la vida i a la relació de les persones amb els éssers vius de l'entorn urbà i que es consideren alguns animals i plantes que conviuen amb nosaltres com “no del tot naturals”, si més no “artificials”.

També considerar l'impacte de l'activitat humana al planeta, reflectit per el possible dany creat per l'implant a l'arbre, a part dels danys ecològics creats en la fabricació dels
components de l'implant.

L'obra és un parany, un arbre que atreu a les persones amb un reclam sonor i les atrapa amb el seu comportament semblant al d'un ésser viu, és autònom, té una funció i un comportament; és un ésser viu artificial.

empeltar [1161; probablement d'un ll. vg. *emputare (cl. imputare, de putare 'podar'), alterat potser en *empeltare per influx de pellis 'pell, escorça']
v tr AGR /CIR Fer un empelt.

empelt [1372; de empeltar]
m 1 AGR 1 Acció d'ajuntar dues o més parts (tija, tronc, branca, etc) de plantes diferents de manera que el conjunt es comporti com una sola planta.
2 Part d'una planta amb una o més gemmes que s'insereix sobre una altra, anomenada patró.
3 Planta resultant de la unió de dues o més parts de plantes diferents.
2 CIR 1 Inserció d'una porció de teixit viu en una lesió de manera que s'estableixi una unió orgànica.
2 Part del teixit trasplantat en l'operació de l'empelt.

parany [s. XIV; de parar]
m 1 1 Trampa, giny dreçat per caçar o agafar animals.
2 parany lluminós Parany per a la captura d'insectes i d'altres animals que són atrets per la llum.
2 fig Artifici ordit contra algú, especialment per atrapar-lo, fer-lo caure, seduir-lo.

 

 

V-13 és un implant sonor empeltat a un arbre de la ciutat que transforma l'ambient auditiu que l'envolta. Amb l'acció d'ajuntar un organisme viu amb un circuït electrònic es forma un ésser artificial que es comunica amb l'entorn.

Els objectius són per una banda centrar l'atenció a l'espai sonor que ens envolta posant com a eix d'observació un objecte natural modificat i controlat per les persones, i d'altra banda oferir una possibilitat de reflexió al voltant de la vida artificial i la artificialitat de la vida. Pretén indagar a les necessitats bàsiques de la vida i a la relació de les persones amb els éssers vius de l'entorn urbà i que es consideren alguns animals i plantes que conviuen amb nosaltres com “no del tot naturals”, si més no “artificials”.

També considerar l'impacte de l'activitat humana al planeta, reflectit per el possible dany creat per l'implant a l'arbre, a part dels danys ecològics creats en la fabricació dels
components de l'implant.

L'obra és un parany, un arbre que atreu a les persones amb un reclam sonor i les atrapa amb el seu comportament semblant al d'un ésser viu, és autònom, té una funció i un comportament; és un ésser viu artificial.

empeltar [1161; probablement d'un ll. vg. *emputare (cl. imputare, de putare 'podar'), alterat potser en *empeltare per influx de pellis 'pell, escorça']
v tr AGR /CIR Fer un empelt.

empelt [1372; de empeltar]
m 1 AGR 1 Acció d'ajuntar dues o més parts (tija, tronc, branca, etc) de plantes diferents de manera que el conjunt es comporti com una sola planta.
2 Part d'una planta amb una o més gemmes que s'insereix sobre una altra, anomenada patró.
3 Planta resultant de la unió de dues o més parts de plantes diferents.
2 CIR 1 Inserció d'una porció de teixit viu en una lesió de manera que s'estableixi una unió orgànica.
2 Part del teixit trasplantat en l'operació de l'empelt.

parany [s. XIV; de parar]
m 1 1 Trampa, giny dreçat per caçar o agafar animals.
2 parany lluminós Parany per a la captura d'insectes i d'altres animals que són atrets per la llum.
2 fig Artifici ordit contra algú, especialment per atrapar-lo, fer-lo caure, seduir-lo.

 

 

 

DESCRIPCIÓ CONCEPTUAL
V-13 és un ésser artificial com tants altres que estan al nostre voltant. La natura artificial que ens envolta està plena d'éssers vius controlats per les persones, que amb l'ús de coneixements mil·lenaris controlen i modifiquen la morfologia, el comportament, la producció i les necessitats vitals de moltes espècies vegetals, animals i també del regne dels fongs i els bacteris.

Durant més de 10.000 anys l'aport conscient de l'ésser humà a la vida, ha donat pas a la creació
de milers de varietats diferents d'espècies animals i ha arribat a modificar comportaments com el de la reproducció, per tal de controlar explotacions ramaderes o preservar espècies en perill d'extinció. S'han arribat a crear tant vegetals com animals híbrids, privats de necessitats i capacitats reproductives. Tots aquests éssers vius “artificials” depenen de l'home per satisfer la majoria de les seves necessitats vitals.

Els arbres que trobem als espais urbans es planten per suplir la necessitat de les persones de tenir objectes naturals a prop. A més a més renoven l'aire contaminat i compleixen una funció estètica, mirant de fer bonics uns carrers bruts on l'asfalt no els deixa créixer. Tot això sense tenir en compte les seves necessitats, sols pel benefici dels ciutadans. El millor que li pot passar a un arbre de ciutat és que el trasplanten a un carrer millor o a un parc, on podrà estar envoltat d'altres arbres i plantes procedents d'altres països o continents. L'agressió produïda per aquest transport no podrà ser mai assolida per l'objecte natural.

És l'interès que l'home té en aquests éssers vius artificials privats de la reproducció i controlats en molts aspectes, com el creixement, el que permet que continuen vivint. Per tant depenen dels seus fruits, la seva ombra, la seva presència i d'altres factors metafísics com el record, el simbolisme, la unitat, el descans o l'art.

La mort d'un arbre a mans de l'home pot ser per què deixa de ser productiu, però principalment pels interessos del sòl que l'envolta i la matèria prima que representa. La vida d'aquests organismes vius es redueix a resistir amb el poc que tenen mentre ningú decideixi al voltant de la terra que els dóna vida.

L'obra vol plasmar la relació de l'arbre amb el seu entorn centrant l'atenció a l'objecte observat. És una mirada als efectes produïts per la vida i les necessitats de les personessobre el que considerem natural, un intent de reflexió al voltant de la societat del progrés i del tant volgut desenvolupament que considera a les persones que conviuen amb la natura com no civilitzades.

El nom de l'obra fa referència als paranys que són arbres transformats per l'home, integrats a una construcció mitjançant la poda i la modificació de les branques, són utilitzats per caçar uns petits pardals anomenats tords que busquen amagar-se a l'arbre. Per tal de que els tords caiguin a la trampa, els paranyeros fan servir un reclam que atreu els pardals amb una crida d'alerta. Els caçadors d'ençà ho feien xiulant i, posteriorment amb l'avanç tecnològic, s'han introduït cintes magnètiques i discs compactes que reprodueixen el reclam per altaveus col·locats a les branques. Una de les cintes més conegudes i utilitzades pels "paranyeros" és la V-13.

 

PROJECTE EN PROCÉS 

 

El projecte es troba en una etapa inicial de recerca de l'espai i arbre idonis per la ubicació a principis del mes de setembre de 2008.

A nivell tècnic s'estan realitzant canvis en els sistemes que generaran els sons. La millor opció fins al moment la ofereixen els "buzzers" piezoelectrics que generen tons dins del rang de freqüencies entre els 2000 i els 12000 Hz.
Els sensors emprats per la detecció de les condicions ambientals són de temperatura, luminositat i relació de CO2 i O2 a l'aire. També es fa servir com a sensor un micròfon que detecta la intensitat del so ambient.
Totes les dades són controlades pel hardware lliure ARDUINO i són transformades en tons que formen una atmosfera sonora. Creant-se així una complexitat a partir de sistemes simples.

A nivell conceptual s'intenta generar un algoritme de programació que emule el creixement vegetal i que desemboque a la mort de "l'esser" per la manca de sostenibilitat energètica.  

 

més info:

miguel[at]telenoika[.]net