Els Luthiers Drapaires
L’Orquestra dels Luthiers Drapaires
Reciclatge Creatiu de Deixalles Tecnològiques
L’ésser humà genera cada any més 2 bilions de tones de deixalles, dels quals 30 milions són deixalles tecnològiques, provinents d’electrodomèstics “antiquats”: televisors, ràdios, ordinadors, impressores, cadenes de música, rentadores…
Tot i així aquestes deixalles mantenen intactes molts dels seus components constructius, que poden fer-se servir, amb una mica d’enginy, per a construir flamants instruments musicals electrònics: motors, electroimants, timbres, ràdios o televisors poden acabar convertint-se en els instruments d’una orquestra audiovisual reciclada.
L’Orquestra dels Luthiers Drapaires és un grup d’investigació obert de reciclatge de deixalles tecnològiques. Després de visitar i recollir electrodomèstics vells a les deixalleries i mitjançant prototipatge electrònic bàsic i una mica d’enginy es poden arribar a transformar les deixalles en instruments i autòmats musicals, sense necessitat de ser un expert en enginyeria o en música.
L’Orquestra dels Luthiers Drapaires també és una banda de música formada per escànners, ràdios, teles, ferros, minipimers i artefactes estranys. Els instruments construïts durant els tallers passen a formar part de l’Orquestra, que acull tot tipus d’objectes reciclats amb finalitats creatives.
L’Orquestra dels Luthiers Drapaires, finalment, vol fer una contribució a la sostenibilitat mediambiental proposant mètodes creatius de reutilització de les deixalles, afavorir la reducció de les dinàmiques de consum en temps de crisi donant nova vida als trastos vells, i compartir els coneixements necessaris que permeten reparar, reciclar i reutilitzar la deixalla.
El procés de treball dels Luthiers Drapaires inclou un gran nombre d’activitats de caràcter multidisciplinari. Per una banda, les visites a deixalleries i recollida de materials en desús; seguidament, el disseny conceptual i estudi de propietats acústiques dels materials recuperats; el prototipatge electrònic, si s’escau, que permeti intervenir i modificar el funcionament dels aparells; En molts casos, la construcció d’estructures que allotgin els instruments, normalment treballades amb ferro o fusta; la composició i assajos amb els instruments construïts; i en determinades ocasions, l’adaptació dels instruments per a que funcionin com a autòmats en les seves versions d’instal·lació interactiva.
